Ferran Sáez no confia en el progrés a la novel·la ‘L’altra hipòtesi’

En el seu llibre sobre la Primera Guerra Mundial, l’historiador australià Christopher Clark intenta explicar la conducta absurda de tots els implicats titllant-los de somnàmbuls. Davant d’una pregunta tan impossible de respondre com el perquè d’aquella carnisseria, la metàfora funciona: el somnàmbul sembla inconscient, però no del tot; és capaç de moure’s i salvar els obstacles immediats, però no pot veure el conjunt ni el perill final cap al qual avança tragicòmicament.

La Primera Guerra Mundial va apareixent de manera engimàtica i suggeridora al llarg de L’altra hipòtesi, la nova novel·la de Ferran Sáez Mateu. L’argument narra els últims anys de la vida d’en Josep Duran, un ancià del 2194 la principal fita del qual va ser participar com a voluntari en el trasllat de la Gran Muralla Xinesa quatre-cents metres cap al sud, el gran esdeveniment històric que marca el futur no tan llunyà que Sáez ha imaginat per a la nostra espècie. Per pal·liar l’escepticisme, el protagonista ens diu que “alguns diuen que ni tan sols es va tractar d’una decisió, sinó d’una inèrcia”, i ho compara amb els joves francesos que a l’estiu del 1914 es dirigien a morir a les trinxeres, que “no les tenien totes, però continuaven avançant”. Sáez és un autor tan crític amb la humanitat que et fa veure que un humanista seriós ha de ser capaç de carregar molt de pes.

L’argument és aparentment senzill: en una residència d’avis futurista, un home normal i corrent se’ns adreça en primera persona amb l’objectiu d’escriure unes memòries més o menys informals en què un passat real per a nosaltres es barrejarà amb el futur de ficció que ha creat Sáez. Passa que la naturalesa retrospectiva i indirecta del relat ho tenyeix tot amb capes d’ironia: les dades històriques es juxtaposen amb la ciència-ficció especulativa i les consideracions filosòfiques, tot plegat mediat pels biaixos i sentiments d’un personatge crepuscular de qui mai queda clar fins a quin punt ens en podem refiar, ni si el somnàmbul és aquest avi decrèpit a qui li costa fer memòria, o si és la humanitat mateixa que només sap moure’s cap endavant confosa i amb els ulls tancats. Igual com passa amb els diàlegs de Plató, L’altra hipòtesi fa aquelles pessigolles dels textos en què la veu implícita de l’autor i les declaracions explícites dels protagonistes mantenen una tensió infinitament productiva.

La bona ciència-ficció sempre es fa servir per entendre el present en particular i la condició humana en general a contrallum d’un món imaginat, però possible. En el món que dibuixa Sáez, la democràcia i l’acadèmia han estat substituïts per La Xarxa i els influenciadors, i la ciència permet que els homes visquin relativament bé fins als 150 anys, moment en què l’estat els obliga a assumir l’Estat Virtual Permanent, que posa punt final al cos però digitalitza i col·lectivitza la consciència. Més Un món feliç que 1984, i pròxim a la crítica a la modernitat de Michel Houellebecq (el plantejament i el to rimen molt bé amb La possibilitat d’una illa), Sáez satiritza els problemes del nostre temps amb una distopia versemblant i, justament per això, angoixosa.

La complexitat del fons es troba en una sincronia perfecta amb la claredat de la forma: novel·la breu, capítols curtíssims, frases precises i adjectivació planiana; un festival que aconsegueix concentrar les virtuts de l’assaig i de la literatura de Sáez en un punt mitjà excel·lent; un dels millors Sáezs tan per a novells com per a iniciats. En una ressenya no podem revelar el mecanisme que infon urgència a la trama i farà que molts lectors acabin el llibre en un sol cap de setmana, aquesta “altra hipòtesi” que dona nom al títol i que va creixent com una sospita del protagonista envers les promeses de La Xarxa i la Nova Intel·ligència Artificial. N’hi ha prou amb dir que és la mena de gir final que relliga els temes i les pistes deixant-te amb un estat de trànsit que no hi ha més remei que definir com a filosòfic, això és, com qui es desperta d’un somni i s’ha de confrontar a una lucidesa tonificant, però molt crua.

L’altra hipòtesi 

Ferran Sáez Mateu 
Eclecta
200 pàgines. 19,90 euros