‘Les experteses’ de Jame Creus: Un catàleg del desig

A començaments d’aquesta temporada llegíem Tot als deu (Edicions de 1984), primera novel·la del poeta i traductor Jaume Creus (Barcelona, 1950), i ens encantava l’operació que realitzava amb una actitud literària gens altisonant, però no per això menys meticulosa, precisa i efectiva: d’una banda, un narrador en tercera persona ens explicava cronològicament les trivialitats d’un noi de deu anys que canviava de centre escolar en iniciar un curs nou i que es trobava davant de la tessitura d’haver d’inventar-se els codis de conducta més adients per adaptar-se a unes circumstàncies desconegudes; d’una altra, el Jaume Creus que escrivia el relat autobiogràfic que anàvem llegint contrapuntejava les ingènues aventures quotidianes del noi de deu anys amb la perspectiva i el coneixement adquirit per l’experiència de l’edat, i el resultat era com sentir d’amagat el diàleg entre dos amics que, al cap de mig segle, l’atzar fa que coincideixin en un espai públic i exhumen les beceroles de la seva iniciació sexual, completant cada un els records de l’altre: el Jaume Creus de deu anys és partidari de magnificar-les i creure que allò potser era el millor que havien tingut; el Jaume Creus adult, en canvi, n’és més reticent perquè ell ja sap que l’amor i el sexe, més que un afecte natural, són una institució cultural i social que requereix aprenentatge. Abans d’acomiadar-se, però, sí que estan d’acord en una cosa: que deixar enrere la infància i imaginar com serà la imminent adolescència representa sofrir un incòmode canvi de pell moral.

És en aquest territori on se situen els deu contes que ara Jaume Creus reuneix a Les experteses, i tenim de nou la sensació de topar-nos amb els dos amics que ja coneixem i que, fidels a la fatalitat de la seva natura, els agrada sempre retrobar-se per confessar-nos les cuites de caire sexual i sentimental viscudes, o somiades en algunes ocasions, al llarg de la vida. Perquè aquí, contràriament a Tot als deu, l’arc temporal és més ampli: abasta des d’un episodi de la infància, on els herois de la Ilíada en la imaginació del nen protagonista adquireixen la contundència de la musculatura d’una pel·lícula bèl·lica d’època, de faula romàntica, i alhora la figuració d’una mena de valor moral sobre l’altitud de l’amistat —“Cruel Homer”—, fins a una etapa igual d’incòmoda i plena de perplexitats que l’experimentada a l’inici de la indòcil adolescència i en la qual és convenient adaptar-se a la idea que el sexe i l’amor potser ja són només l’al·legoria de ben poca cosa, “A la vellesa les paral·leles es troben”. Entre un punt i l’altre, Jaume Creus ens delecta amb unes experiències —o unes experteses— on la sentimentalitat, ja sigui tenaçment sexual, ja sigui ingènuament amorosa, es gesta sempre amb uns petits detalls concrets entrellaçats entre si a través de les referències del protagonista a la seva pròpia quotidianitat —el col·legi de capellans, la Guàrdia Civil, el Sis-cents, els càmpings—, com si l’exaltació dels cossos i la realitat on habiten fossin les dues cares d’una mateixa moneda. Més enllà del nervi narratiu que domina cada conte, Les experteses és també un catàleg raonat, irònicament suau i amable, dels mecanismes del desig i de les estratègies de la seducció, sense perdre de vista en cap moment la prevalença de dues lleis inesquivables: la necessària brutalitat existent quan la passió possessiva estableix una aliança amb la relació de domini, i el goig de saber que, més enllà de la bellesa del sexe, no hi ha salvació, sinó acorralament, angoixa i temor.

Després d’un episodi traumàtic amb un company de classe —una baralla a cops de puny per defensar l’honor personal—, el narrador de ‘Sturm und Drang. Tempesta i què?’ assisteix a una classe sobre aquest moviment literari precursor del romanticisme, i a la seva ment es crea un vincle indestriable entre la lliçó estètica i l’anècdota vital: “que aquella tempesta era per reclamar, primer, la llibertat d’expressar-te com volguessis i, segon, la subjectivitat com a element indispensable de la creativitat; també per reivindicar la possibilitat de sentir emocions extremes, fins i tot en el terreny personal i relacional (...), però tot plegat, en el fons, només podia tenir sentit si ens ho aplicàvem a la vida de cada dia”. A Les experteses Jaume Creus també hi ha escrit un útil tractat d’aprenentatge moral.

Les experteses 

Jaume Creus 
Edicions de la Ela Geminada
156 pàgines. 17 euros