Glug i Contracorrent: restaurants a Barcelona que troben la fórmula perfecta entre cuina catalana i italiana

No podem negar que la cuina italiana és una de les més valorades del món i que estem envoltats, cada dia una mica més, de bons restaurants d’aquest estil a Barcelona. N’hi ha de més tradicionals i de més innovadors, però la majoria se cenyeixen al receptari més clàssic. Però també n’hi ha que només es deixen influenciar una mica per la cuina italiana i aconsegueixen una fórmula perfecta de fusió amb la catalana. Glug i Contracorrent estan en aquesta lliga que treu tot el suc de les dues tradicions.

Contracorrent, també a Gràcia

El Contracorrent va començar amb un bar de vins i platets creatius per compartir a la plaça del Fort Pienc. Un lloc senzill, on s’hi menjava i s’hi menja molt bé (ara a càrrec d’Arlin i Rafa), i que ràpidament va córrer entre els amants dels vins naturals, que aquí recomanava la sumiller Anna Pla. La seva parella, Nico Drago, s’encarregava de posar a taula delícies com l’ensaladilla de pollastre a l’ast o l’steak tàrtar.

Des de fa un any, aquesta parella a la vida i a la feina han obert Contracorrent Bistró a Gràcia, amb un menjador petit i acollidor on donen continuïtat a la seva manera d’entendre un restaurant, on el menjar i el vi comparteixen protagonisme. Prova d’aquesta passió són els ceps vells que pengen del sostre, mentre la varietat de vins s’exposa a les parets, amb el preu de les ampolles a la vista.

En aquesta nova aventura, el nivell d’elaboració puja uns graons per oferir platets més sofisticats. De fet, no hi ha carta, sinó que treballen amb dos menús degustació, que els permeten oferir molt bones elaboracions sense que els preus s’enfilin per les parets. El maridatge (23,50 euros) és la millor opció per descobrir la bodega que selecciona Anna Pla, que compta amb molts vins locals, però també d’altres procedències, i és una bona mostra del que s’està fent en el terreny dels vins anomenats naturals, una etiqueta que alguns productors comencen a repudiar ( per gastada i massa laxa).

Com que la despensa condiciona les receptes, sovint hi ha novetats que completen la desfilada de platets, però sempre arrenca amb un excel·lent pa de Pa de Kilo, amorosit amb mantega d’oli d’oliva i vinagre de garnatxa negra, i segueix amb una tartaleta d’steak tàrtar de vaca madurada acompanyada d’una altra de Sabayon. Una combinació que obre la gana de valent per deixar passar una ensaladilla de verat fumat amb una variant italiana de la xicoria anomenada radicchio, un brioix de xai xisqueta amb crema agre i poma, uns cigrons amb peix de llotja i piparra per llepar-se els dits o una entranya amb formatge taleggio i radicchio. Feu-vos un regal.

Glug

Aquest és un dels restaurants de Barcelona més compartit últimament i també ofereix una cuina catalana d’influències italianes perquè darrere hi ha una parella formada per Beatrice Casella, de Torino, i Iván García, de Granollers. Després de treballar un any junts a Cucine Nervi (Gattinara) han posat en aquest local totes les seves ambicions.

Comparteixen amb Contracorrent la mateixa passió pels vins i per la teca i, de fet, la Beatrice explica que la primera idea era obrir un bar de vins, on volien ressaltar totes les possibilitats dels vins de tirador (que sobresurten darrere de la gran barra central), però cada vegada es van anar embolicant més per oferir també una molt bona cuina, que es diferenciés del que es troba a tot arreu.

Ara mateix hi treballen sis cuiners, que també són els que serveixen els plats als comensals, amb un màxim de 38 persones. El plat que sintetitza millor la seva oferta i més elogiat de la casa és la sopa de ceba amb botons de formatge Comté. L’Iván explica que és un exemple clar de la seva cuina catalana amb deixos italians. La base és una sopa de ceba de Figueres, molt reduïda, amb tortel·lini farcits de Comté. La mossegada és una explosió de formatge que es rebolca amb la sopa dins la boca.

L’altre plat que s’ha fet molt popular a Glug és la croqueta de macarrons, que també juga amb les dues cuines maternes. A Itàlia és recurrent aprofitar la pasta sobrant del dia anterior fregint-la amb altres ingredients com pernil, formatge o fins i tot cigrons. Amb aquesta tradició al cap, van crear una croqueta que està farcida de macarrons a l’estil dels que feia l’àvia de l’Ivan, a base d’un bon sofregit amb diverses carns, que encapsulen amb forma cilíndrica i passen per la fregidora. Molt ben trobat.