Dos restaurants comodí: El Velódromo i Maldita Barra estan oberts tot el dia al centre de Barcelona

A l’estiu va bé tenir controlats restaurants comodí, dels que fan servei a qualsevol hora del dia. Amb la canícula és habitual relaxar els horaris i recórrer a un restaurant en hores a vegades intempestives. Per quan es fa tard o és massa aviat, és bo tenir al radar aquests locals que obren desde primera hora fins a la nit, adaptant la carta a cada moment. Així és en un clàssic de clàssics, El Velódromo, i també en un espai més nou que respon al nom de Maldita Barra.

El Velódromo, un clàssic

Comencem amb un clàssic. El Velódromo fa més de noranta anys que és allà, mostrant les seves gales a través d’uns grans finestrals, demostrant solera amb aquella gran escala de fusta caoba. És un dels bars més intergeneracionals de Barcelona que les ha vist de tots colors. I no és cap exageració, va obrir el 1933. Va sobreviure a la Guerra Civil, va resguardar el govern republicà, ha sigut lloc de trobada d’artistes, de tertúlia d’intel·lectuals i les generacions joves també se l’han fet seu. Un lloc de referència que mai falla.

Va ser el 2000 quan els antics propietaris es van jubilar i el van traspassar a l’empresa cervesera Moritz, que en va fer una rehabilitació respectant la seva singularitat. Va tornar a obrir les portes el 2009, mantenint els billars i l’esperit d’altres temps, amb una carta a càrrec de Jordi Vilà i Albert Mas. Com la ciutat de Nova York, presumeix de no dormir mai. Està obert 365 dies a l’any amb un horari ininterromput, de 7:30 h del matí a 1:00 h de la matinada.

Quan despunta el dia, El Velódromo arrenca amb els esmorzars i aquí no hi falten unes clàssiques torrades amb mantega i melmelada o els entrepans de fuet o botifarra blanca, així com tampoc uns ous fregits amb bacon per als que tenen bon estómac. A mig matí ja desfilen vermuts i tapes i a tothora us faran un entrepà calent, ja sigui un bikini, un mallorquí o un de pastrami a l’estil de Nova York.

Al migdia, la carta està plena de sospitosos habituals que la parròquia habitual manté, com els macarrons de rostit de pollastre i porc, les gustoses llenties Sri Lanka, el caneló de pollastre a la catalana, el bacallà amb samfaina, els fideus a la cassola o l’espatlla de xai al forn. Al vespre també hi ha plats però és més habitual compartir tapes, com la bomba de la Moritz, els bunyols de bacallà, les potes de calamar a l’andalusa o la vedella amb chimichurri. Ah, i les croquetes, les reines de la casa. Quedar al Velódromo és tot un clàssic per als barcelonins.

Maldita Barra, un any de vida

Aquest local és tot el contrari, un restaurant molt nou que encara ha de superar la prova del temps. Però darrere hi ha una jove emprenedora amb molta empenta que ha creat un local acollidor i modern, obert a tothora i seguint les demandes actuals, sense descuidar el públic local. Resumint-ho, hi tobareu torrades amb alvocat, però també amb mantega i melmelada. Podreu prendre-hi una copa de vi, però també una kombutxa. Tenen menú de migdia, però també brunch a qualsevol hora del dia.

El nom és explícit. Quan Ana de Espona va agafar aquest local amb només 22 anys, l’entrada estava presidida per una barra que li feia la guitza. Però, en lloc de trencar-se el cap per encaixar-la al seu projecte, la va tirar a terra i va convertir l’entrada al seu local en un espai diàfan on els cambrers acaben de preparar les coses al costat dels clients, trencant també la barrera mental entre uns i altres.

L’interiorisme segueix els temps actuals, amb tons clars, molta fusta i detalls com flors a les taules o llibres d’art a disposició. Està obert des de les 9.30 h del matí fins a les dotze de la nit (divendres i dissabte fins a la una de la matinada) i a qualsevol hora que hi aneu sabran què oferir-vos. Des dels esmorzars, més lleugers o més copiosos, fins a l’hora de sopar, hi ha moments per a tot. Per picar alguna cosa, per fer el menú de migdia (18,90 euros) o per sopar amb amics i acabar fent un còctel.

La proposta gastronòmica ha anat a càrrec desl cuiners Jordi Limón i Martín Badó, propietaris de la taverna Mam del Bo, i parteix d’una base mediterrània amb incursions de l’Orient Mitjà, amb Yotam Ottolenghi com a referent. Hi podreu menjar des d’un plat de rigatoni amb pesto fins a una milanesa amb ou esclafat i tòfona o un hummus de remolatxa i albergínia acompanyat de focaccia.

Acaba de complir el primer any de vida, però la propietària ja està pensant en donar-li més dinamisme i una de les seves idees és que la sala del fons es converteixi en un espai on hi passin coses: que sigui un racó per a presentacions, exposicions i el que sorgeixi. Amb la boca petita però convicció, Ana de Espona reconeix que es veu muntant més locals en el futur. La restauració l’ha enganxat.