Núria Cadenes: “La novel·la em demana una música. Soc la boja que llegeix en veu alta”

Núria Cadenes llegeix en veu alta, sobretot les pàgines que escriu, per trobar el to i la melodia, va explicar dijous passat al club de lectura del Quadern, conduït per Carlota Rubio. La confessió venia a tomb de la crítica que li va fer en aquestes mateixes pàgines Paco Cerdà, en què destacava “el ritme i la musicalitat, les reblades cadèniques i els passatges torrencials amb sis línies sense comes”. Unes paraules de lloança que la van portar a levitar durant tres dies, va fer broma l’escriptora davant d’un públic entregat que havia patit tant com ella les vicissituds dels personatges, alguns reals i d’altres inventats, del seu últim llibre, Qui salva una vida (premi Proa de novel·la). El lament pel destí de l’Elisabet va ressonar unànime a l’estudi Toresky.

“La història em demana una música, un ritme, un to. Soc la boja que llegeix en veu alta”, va afirmar rient de si mateixa l’autora, que va ressaltar la importància de la sonoritat recorrent a Kent Haruf: “Les seves novel·les et commouen per com explica les coses”, va afegir sobre aquest narrador de Colorado, capaç d’inventar-se un poble com Holt, que tots els seus lectors podrien recórrer.

Amb Qui salva una vida, Núria Cadenes ha obert una escletxa de llum en la seva bibliografia, precedida per les ficcions Tiberi Cèsar, En carn i ossos i Guillem, la reconstrucció de l’assassinat feixista de Guillem Agulló. Unes obres que, segons va reconèixer, la deixaven exhausta, tocada emocionalment, però que escrivia seguint “la banda fosca del cos humà” de què parlava Víctor Català, una escriptora que admira.

Situant-se a la part assolellada, aquí construeix un retrat coral, com un “tapís amb fils de moltes mides i colors”, que retrata les bones accions de persones anònimes i conegudes per l’autora, com el seu oncle avi, mossèn Joan Domènech (Ger, 1902 - Lleida, 1984), rector de Puigcerdà als anys quaranta, que juntament amb el capellà de Dorres Jean Ginoux (Bèucaire, 1904 - Dorres, 1966) van ordir una xarxa d’evasió durant la Segona Guerra Mundial a la Cerdanya, on van operar-ne d’altres.

Mossèn Joan, el nom del germà de l’àvia, feia temps que titulava una carpeta que tenia guardada a l’ordinador, on anava afegint històries i documentació sobre el capellà, que era “capellà capellà, de sotana i que s’ho creia”, va emfatitzar per, tot seguit, destacar les seves “conviccions humanistes molt fermes”. Però la guspira la va encendre un comentari de l’escriptor Carlos Zanón, en dir-li que “literàriament és interessant fixar-se en el bé i sortir-se’n sense semblar ensucrat”.

Quan ja havia començat a “pastar” la narració, s’ho va prendre com un repte mentre anava recuperant històries i personatges reals que custodiava aquell arxiu, i que van formar part de la trama que ajudava a fugir per la Cerdanya fugitius del nazisme i dissidents que escapaven del franquisme, que s’havia apoderat d’Espanya. Amb forma de novel·la de 24 capítols desordenats cronològicament, narra molts esdeveniments plens d’esperança, amb base real o inventada, però tampoc defuig algun episodi de crueltat, com la destrucció de Vallmanya, que va patir una massacre el 2 d’agost del 1944.

La immersió en l’època i el lloc és total gràcies a una escriptura molt propera a la realitat d’aleshores. “La Cerdanya és la meva pàtria, hi passava tots els estius”, va explicar recordant que la seva família és de Ger. A la vegada, no volia que els seus “sentiments la impregnessin gaire”, sinó que preferia “fer sentir” als lectors. Tant per les lloances com pels aplaudiments finals a la sala, és de veres que ho ha aconseguit.

Seguint casualment a les muntanyes del Pirineu, el club de lectura continuarà el proper 19 de març amb Gil Pratsobrerroca, que està venent llibres a cabassos amb la seva primera novel·la negra, un thriller rural que parteix de la desaparició d’una nena al Pirineu i que es titula El joc del silenci (La Campana, 2025). Serà, com sempre, a les 19.00 h a l’estudi Toresky de Ràdio Barcelona (carrer Casp, 6) i l’entrada és oberta a tothom. S’hi poden inscriure en aquest enllaç o enviant un correu a quadern@elpais.es amb l’assumpte “Club Pratsobrerroca”.