Pel·lícules d’esquena al prestigi oficial
Avui només queden tres sales en funcionament al si de Palma, i una d’elles, Cineciutat, sostinguda per iniciativa ciutadana, acaba de perdre la subvenció de l’ajuntament

Abans que Netflix aboqués les sales a una crisi fatal, la desaparició dels cinemes de les ciutats, i especialment dels barris, va ser un dels fenòmens urbans que millor representaren el pas del segle XX al XXI. Les cròniques d’aquell canvi acostumen a rebre un tractament nostàlgic, però val la pena subratllar aspectes més incisius: el desplaçament de les sales de cine als centres comercials desdibuixà el caràcter popular i veïnal de l’experiència d’anar a veure pel·lícules.
La presència dels cines per tot el mapa de la ciutat (i dels pobles!) conformava un teixit cultural a l’abast de tothom, de preu accessible i vocació universal, a vora de casa. Nascut l’any 1980, jo no pogué viure aquelles sales de postguerra que la gent ocupava com si fossin una fira a la plaça, però sí que vaig conèixer un esdeveniment deutor d’aquell esperit, les Dotze Hores de Terror que a Mallorca organitzava el mític Chaplin, Déu el tingui a la glòria.
Avui només queden tres sales en funcionament al si de Palma, i una d’elles, Cineciutat, sostinguda per iniciativa ciutadana, acaba de perdre la subvenció de l’ajuntament. També queden alguns locals que, dècades després del tancament, encara no han trobat una segona vida: cadàvers de cetacis enmig d’un trenat de carrers en transformació. Una petjada més de la dinàmica que ha buidat de contingut les ciutats mediterrànies.
Penso en tot això perquè Nova Editorial Moll, que es mereix una postal a Quadern, ha publicat Palma grindhouse, un llibre que ofereix, i mereix, carretades d’amor genuí. Els autors són Joan Villafàfila i Pako Navarro (potser la persona amb criteri més infal·lible que conec). A partir d’una recopilació fascinant d’anuncis d’estrenes setmanals a la premsa, Palma grindhouse aconsegueix ser diverses coses simultàniament. Primer, un diccionari de cinema brutanxo: giallo, exploit, quinqui, fantaterror espanyol, softcore europeu... Segon, una crònica de les classes populars de Palma i, per extensió, d’arreu del país. I tercer, una mirada a les relacions entre cultura i poder o cultura i estat, amb referències a la censura, els diversos puritanismes, la relació d’Espanya amb els corrents internacionals, etc. Tot empeltat amb una naturalitat admirable.
De tota manera, el que vertaderament m’encanta d’aquesta jugueta que s’han inventat Villafàfila i Navarro és la reivindicació d’unes pel·lícules nascudes d’esquena al prestigi oficial, els grans pressupostos o les doctrines del bon gust. De Charles Bronson a Holocaust caníbal, el catàleg de Palma grindhouse supura un gaudi visceral i gairebé primari pel cinema entès com a grand guignol, alliberament instintiu, festassa adolescent. Un llibre antipurità, comunal i desinhibit. Un llibre que agraeixo de cor.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
¿Tienes una suscripción de empresa? Accede aquí para contratar más cuentas.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.
Más información
Arxivat A
Últimas noticias
El PSOE le saca nueve puntos al PP pese a los casos de corrupción y la entrada en prisión de Ábalos y Koldo, según el CIS
La Bola, el bar sevillano que tuvo una sospechosa facturación récord cuando empezó a administrarlo el expresidente de la SEPI
Aragón celebrará elecciones anticipadas el 8 de febrero
Taylor Swift desvela obsesiones, fortalezas y temores en su serie documental: “No quiero que me rastreen, me he sentido muy perseguida”
Lo más visto
- Nemo devuelve el trofeo que ganó en Eurovisión por el apoyo de la UER a Israel: “No creo que deba estar en mi estantería”
- Lituania declara el estado de emergencia para hacer frente a la oleada de globos procedentes de Bielorrusia
- La carta de Ábalos a Guaidó: “Hemos enviado a Víctor de Aldama para que sirva de enlace en nuestras relaciones”
- Jornada política del 11 de diciembre de 2025 | El PSOE convoca este viernes a las responsables de Igualdad de sus federaciones por el ‘caso Salazar’
- El Congreso estudia una proposición de ley para unificar a todos los funcionarios de categoría A en un único grupo






























































