Kapka Kassabova narra el regust amarg dels Balcans a ‘Frontera’

Kapka Kassabova s’ha guanyat un lloc destacat en el món de la literatura de viatges gràcies als seus llibres ambientats sobretot a Bulgària, el seu país d’origen, però no de residència: autora búlgara en llengua anglesa, va emigrar a Nova Zelanda amb la seva família l’any 1992, després que a Bulgària caigués el règim comunista, i l’any 2005 es va establir a Escòcia. A partir d’Un carrer sense nom —alhora una evocació de la seva infància en un barri de blocs socialista i un retrobament amb la Bulgària d’on havia marxat feia 15 anys, capgirada pel canvi de sistema polític—, Kassabova ha anat explorant diversos territoris tant búlgars com dels països veïns, els quals descriu amb fascinació però també amb una malenconia inconfusiblement balcànica.

Un dels llibres de més èxit de Kassabova, disponibles en més de vint idiomes, és Frontera. En aquest cas, el territori explorat és l’extrem sud-oriental de la península Balcànica, on conflueixen els límits de tres països: Bulgària, Grècia i Turquia. Amb l’agreujament de la decadència de l’Imperi otomà a partir del segle XIX, les pugnes entre els projectes nacio­nals búlgar, grec i turc per quedar-se aquest territori i expulsar-ne les poblacions “rivals” han definit la història contemporània del lloc i sovint arrasat les vides dels qui l’habiten. En tot aquest trifini —l’indret on es toquen els límits de tres estats— es van produir intercanvis massius de població dels quals Kassabova topa amb les restes: diversos personatges amb qui tracta són descendents d’aquells desplaçats que van perdre terres i llar per la fal·lera de crear estats nació homogenis i que viuen en cases abandonades pels desplaçats d’un poble diferent.

La frontera búlgaro-greco-turca, fixada després d’un llarg estira-i-arronsa que va arribar fins ben entrat el segle XX, es va “endurir” —per dir-ho amb Kassabova— a la Guerra Freda, durant la qual Bulgària va quedar enquadrada en el bloc comunista i Grècia i Turquia en el capitalista, però mantenint l’animadversió secular entre ells. Tant a la regió de la Strandja com a la serralada del Ròdope, l’autora recorre llogarrets pròxims a fronteres tancades que els guardes custodiaven arrestant, torturant i fins i tot matant. El paisatge tel·lúric de muntanyes boscoses amaga un nombre incert de cadàvers. Tot i així, quan Kassabova recorre la zona fronterera el flux migratori s’ha invertit, i ara qui busca travessar-la no són fugitius del bloc socialista decidits a arribar a Turquia o Grècia, sinó sirians, kurds i palestins que deixen enrere la violència perpètua de l’Orient Mitjà.

Kassabova passa temporades explorant aquest territori fragmentat i parla amb la seva gent. Com fan els caçatresors que pentinen aquestes terres antigament poblades pels tracis buscant objectes de vàlua, l’autora búlgara caça històries. El resultat és un mosaic de narracions sobre persones humils que viuen la frontera gairebé com un fat: la frontera s’endureix i s’estova seguint decisions preses ben lluny, i els individus s’hi han d’anar adaptant segons la seva voluntat, capacitat i ètica. Darrere aquesta lluita permanent, però, Kassabova troba “el veritable esperit dels Balcans que persisteix i perdura”, un món que continua sent comú per molt que els seus habitants estiguin separats per tanques de filferro. Són, diu l’autora, “els nostres estimats Balcans sense frontera, amb aquest regust amarg”.

Frontera

Kapka Kassabova 
Traducció d’Ariadna Pous
Comanegra
440 pàgines. 24 euros