Un merdot, digue-ho en català, Candela Peña

No cal dir que és una feliç notícia que el segon canal de TVE hagi augmentat l’oferta en català, això deixant al marge la polèmica pel nom en fer-se dir La 2Cat, en una clara còpia de la recent designació de TV3 com a 3Cat. No sé però fins a quin punt això és gaire decisiu de res, ni si hi haurà teleespectadors que es confondran i aniran a parar a un canal en lloc de l’altre, ni si la numeració correlativa comporta també alguna mena de jerarquització ni que sigui emocional. Vols dir que els teleespectadors que miren Cuatro, Tele5 o LaSexta estableixen alguna mena de gradació entre emissores d’acord amb el numeral? Sigui com sigui, per a la llengua és una excel·lent notícia que disposem d’un altre canal a la nostra disposició.

No és nou, però, que a TVE facin programes en català, encara que el relat recent sobre la llengua catalana i el procés de normalització hagi reescrit la història i pràcticament hagi situat l’origen de la llengua en el terreny audiovisual amb la fundació de TV3 i Catalunya Ràdio, com si abans no s’hagués fet res. I cal dir que des dels estudis de Sant Cugat i sobretot abans, des de Miramar, es va obrir camí en moments complicats (en dictadura i transició, ni més ni menys) fent gala d’un model de llengua que no sempre ha estat ni ben entès ni ben valorat, sota la batuta de noms com Jordi Badia, Jem Cabanes o Maite Guisado. El context de minorització forçava a un enrocament en l’ús d’una determinada genuïnitat que actualment els defensors del tevetresè qualificarien de carrinclona i distanciada. Aviam qui s’atreviria avui dia a titular un programa infantil amb noms com Quitxalla o Terra d’escudella.

Però l’anunci de la nova programació em fa fer un bot a la butaca. Es veu que el lema que han triat els capitostos de l’emissora és “La que parla com tu”, i ja n’hi ha per posar-se a tremolar. Què vol dir això? Es farà servir una llengua més aviat col·loquial, així com d’estar per casa? Amb quin nivell d’interferència o presència del castellà? O es tindran en compte les diverses varietats dialectals de la llengua? Les preguntes són moltes, però el primer que penses és que la pretensió d’acostar al públic els nous continguts de la cadena comportarà una rebaixa del nivell d’exigència mínim que caldria demanar a qualsevol mitjà de comunicació. Només cal demanar-se quina mena de prestigi podria assolir un diari que, en sortir als quioscos, es publicités dient “El que escriu com tu”. El mínim exigible en un diari és que presenti un nivell de llengua que respecti el codi que fa servir i que escrigui millor que la majoria.

Si fas una repassada pels programes emesos veus que hi ha de tot, de bo i de dolent. D’entrada destaca la convergència amb el model de llengua de TV3, no en va alguns noms de La 2Cat són exprofessionals de la Corporació que hi han trobat recer, com són els casos de Tània Sàrrias, Danae Boronat o Gemma Nierga. Com també destaca que el xaveig s’hagi estès alarmantment com a forma de pronúncia majoritària, un mal endèmic no només dels mitjans de comunicació. Però també, com dèiem, hi ha coses bones. Cal celebrar algunes actituds, com ara el fet que Sílvia Abril es mantingui en català malgrat que unes veïnes de la Marina del Prat hi interactuïn en castellà, com també que el cuiner Robert Bosquet exhibeixi un valencià força desacomplexat. I, sobretot, cal aplaudir que Candela Peña tingui una correctora in situ que li toca el crostó i que segurament no estarà mai prou ben pagada, perquè de debò que se li ha girat feina. Candela Peña s’ha estrenat “en català” amb una conversa llarga amb l’actriu Mònica López, amb un aiguabarreig que resulta en una llengua de nou encuny que, altra vegada fent l’analogia amb un diari, per escrit no tindria cap mena de justificació. Però ves. En el programa, però, hi ha una facècia bona. Mònica López, en un moment donat, lloa les feines dels tècnics en el món de l’audiovisual, i defensa que sempre cal fer-los cas, afirmació a la qual Peña respon, presumptament de bon rotllo, “menos a estos, que son un truño”. Al moment, fora de pla, se sent una veu correctiva present al rodatge, que intervé: “Un merdot, digue-ho en català”. Meravellós.

No sabem si era a això a què es refe­rien en dir “La que parla com tu”. En qualsevol cas, tant de bo secundin la recomanació de Mònica López i facin cas als tècnics que en saben.