La mala educació

Aquest hivern va saltar la polèmica a Itàlia perquè Rita De Crescenzo, una influencer del sud d’origen molt humil i milions de seguidors, va visitar Roccaraso, una l’estació d’esquí dels Abruços, i en va fer una publicació que es va fer viral molt ràpid. Arran d’aquest fet, va llogar autocars a preus rebentats i una munió de gent de Nàpols i voltants es va presentar al lloc buscant les mateixes fotos, el mateix enquadrament, repetir l’emoció que la jove tiktokera els havia encomanat. El lloc va quedar devastat i ple de brutícia, tant, que l’alcalde va fer unes declaracions explicant que s’havia fet un ban especial per prendre mesures i no deixar entrar sinó un nombre limitat d’autobusos. L’esdeveniment va aixecar una reguera d’opinions en el món polític i cultural. El debat és fàcil de resumir: “I si el que ens molesta no són els turistes en general, sinó que siguin turistes pobres, els que vinguin a ocupar els nostres espais?”. Crec que hi ha una mica d’això, però ja sabeu que la veritat mai no és ni única ni simple.

Soc del parer que tothom val el mateix i que tothom hauria de tenir els mateixos drets, i això inclou el d’instruir-se, el de poder aspirar a una vida millor i aconseguir-la, i el de poder moure’s de ciutat i si cal fins i tot de continent, per lleure i sobretot per necessitat. És innegable que la cultura que rebem és variable en funció del barri que ens ha tocat, l’educació que hem rebut i la família que ens ha criat. Però a escola hi anem tots, avui en dia l’accés a la informació és immens, i hi ha un tant per cent que ha de venir de cadascú. Els valors també s’aprenen i es transmeten i la cultura hi juga un paper importantíssim. Als clàssics hi és tot, la filosofia ajuda a preguntar-se per l’existència, i la bellesa que hom copsa als quadres, a les escultures, a la música i a l’arquitectura fa la vida més amable i ens reconcilia amb el món, i és obligació dels governs i tota la societat de garantir que tothom tingui dret a totes aquestes coses.

Per mi, doncs, el problema no és ser pobres o rics, sinó la mala educació. Cridar és de maleducats. Llençar brossa allà on et vingui bé és de maleducats. No respectar l’altri és de maleducats. Fondejar la barca sobre bancs de posidònia en àrees protegides és de maleducats. Tractar malament els treballadors, els cambrers i les dones de fer feines és de maleducats. I tot això no té res a veure amb ser ric o pobre.

Aquesta setmana mateix, omplia les xarxes la foto d’Emilio Morenatti de la matinada de Sant Joan a la platja de Barcelona, on van fer revetlla gent de tota mena i condició. Rics o pobres no sé, però bruts segur. Entre piles i piles de porqueria, una parella es petonejava. Foto romàntica o foto denúncia? vaig pensar jo.