Alemanya s’esbadella com una magrana, segons Josep Pla

Dos llibres recents, Carrer de sentit únic, de Walter Benjamin, amb traducció d’Anna Soler Horta, i La inflació alemanya. Cròniques 1923-1924, de Josep Pla, parlen dels efectes atroços de la inflació sobre la població alemanya. En el capítol “Panorama imperial”, Benjamin recull l’expressió “catàstrofe imminent” per referir-se a l’estat d’inseguretat i desprotecció que la crisi monetària provoca, una situació que s’expressa en la misèria “nua” que s’exhibeix als carrers. Els homes acorralats per la crisi ja no reconeixen “el contorn de l’ésser humà”, han perdut llibertat de moviments i només parlen, obsessivament, del preu de les coses.

De manera més detallada, i al llarg de 123 articles (una selecció dels quals es recull a La inflació alemanya), Pla radiografia l’impacte de la “pluja de zeros” en un “poble cansat, enervat, desfibrat”, que es veu obligat a especular constantment. Ho fa com a corresponsal de La Publicitat, l’òrgan del catalanisme progressista, extraient informació de les tertúlies amb periodistes estrangers, i acompanyat d’Eugeni Xammar, que havia arribat a Berlín un any abans i era corresponsal de La Veu de Catalunya.

Entre l’agost de 1923 i el març de 1924 Pla, explica les tensions polítiques a què el govern del canceller Stresemann —pel qual expressa una gran simpatia— ha de fer front. D’una banda, la desestabilització del marc provocada per les reparacions imposades al Tractat de Versalles. De l’altra, la possibilitat de desintegració d’una república fràgil, dirigida per una Prússia afeblida (amb una capital freda però còmoda: Berlín), una Renània ocupada per les tropes franceses i belgues (que justificaven l’operació argüint que era una garantia per al pagament de les indemnitzacions) i una Baviera agitada per exmilitars reaccionaris que, entre mars de cervesa i de fum, planifiquen un cop d’estat per restaurar la monarquia. L’entrevista (no sabem si verídica) a Hitler, un “histèric del nacionalisme”, caracteritzat per u impermeable vulgar i la creu gammada, forma part d’aquest darrer grup de figures sinistres i casernàries.

En pocs mesos, Pla consigna la desfeta del gabinet Stresemann, la neutralització del moviment comunista, l’auge de l’antisemitisme i el feixisme, i el paroxisme en què viu la mittelstand, una classe mitjana que ja no pot estalviar i que s’afanya a convertir els marcs en menjar i beure abans no valguin res. La radiografia de la crisi és complexa perquè interrelaciona diversos nivells —polític, diplomàtic, social i econòmic—­ i es plasma en exemples de gran eficàcia que expressen amb lucidesa el desballestament psicològic col·lectiu. En són una bona mostra la reflexió sobre els catedràtics que no poden sortir al carrer perquè s’han venut la roba per comprar llibres, la descripció de les filigranes que ha de fer la població per saber el preu de les coses (un problema que es resoldrà amb el multiplikator, una xifra que permet calcular el valor d’un objecte a partir del dòlar), les cues i baralles a les botigues o la sopa comunal dels obrers desocupats, amb abrics prims “com una orella de gat”.

Lúcides, directes i, en part, premonitòries, les cròniques de Pla expliquen un dels episodis més importants de la història europea del segle XX. Des de la palestra privilegiada del periodisme, i gràcies a la xarxa de corresponsals internacionals de què forma part, Pla articula un relat vívid i punyent de la lenta descomposició d’una Alemanya jove, creada el 1871, explicant els signes visibles de la desfeta en el paisatge econòmic i moral. Ho fa des de la simpatia pel país que visita, del qual destaca la capacitat d’organització, el confort i la llibertat.

La inflació alemanya. Cròniques 1923-1924 

Josep Pla 
Destino
340 pàgines. 22,90 euros