Rècords

Durant els dies posteriors al terrible accident de metro de València, s'ha practicat el periodisme esotèric. En diversos informatius ens han fet saber que la visita del Papa a la ciutat coincideix amb la catàstrofe quan resulta que -sembla mentida- l'anterior visita de l'anterior Papa va coincidir amb una altra catàstrofe: la de la presa de Tous. També ens han recordat que, precisament, l'estació on va haver-hi l'accident es diu "Jesús".

Però també s'ha practicat el periodisme Guiness, que encara és pitjor. Cada periodista ha comparat la catàstrofe amb d'altres catàstrofes per mirar d'establir un rècord. Perquè una catàstrofe tingui l'impacte desitjat, ha de ser la més important ocorreguda en tal territori des de fa x mesos, o la més greu de tal ciutat entre els anys tal i tal. El periodista ha de desplegar tots els seus recursos per mirar de situar la seva notícia al rànquing. I és per això que dijous, en un diari, vam llegir que aquest és "l'accidente més greu succeït a València en democràcia".

Parlar de l'accident més greu succeït a València "en democràcia" ja és fer-ne un gra massa. No és el mateix que parlar de l'accident més greu en els últims anys o de l'accident més greu de les últimes dècades. Però separar els accidents de metro segons hagin passat durant la dictadura o la democràcia no s'entén. Seria comprensible que es parlés de l'accident més greu durant el mandat del govern actual, per exemple, per si de cas aquest govern en tingués alguna responsabilitat. Però no ho és que sigui l'accident més greu de la democràcia, i més si tenim en compte que el metro de València va ser inaugurat, si no m'equivoco, l'any 1988. Però al llibre d'estil del periodista de crònica negra hi ha dues úniques obligacions: aconseguir que l'accident que glossa sigui el primer d'alguna llista -la que sigui- i, sobretot, comparar les hectàrees de bosc cremades amb camps de futbol. Sempre han de ser camps de futbol. Si no, no ens fem el càrrec.