In English, please

No podem viure sense l’anglès, i no és difícil de comprendre. Un exemple: el terme anglès performance vol dir que es tracta d’una acció artística en directe davant del públic, en la qual es poden combinar diferents formes d’expressió, com ara arts plàstiques, teatre, dansa, música, cinema… i que vol provocar. Massa paraules per a un concepte. És molt més fàcil dir-ne perfomance.

La tradició de les innovacions angleses és llarga, tant en el llenguatge dels esports —molts mots han estat catalanitzats i castellanitzats— com en el de les noves tecnologies, però ara és una invasió que sembla imparable, amb la benedicció dels mitjans de comunicació i no diguem d’Internet. La premsa escrita en general acostuma a traduir aquestes innovacions forasteres, cosa que no solen fer les televisions.

Vegem-ho, segur que les heu sentit moltes vegades. Fracking: terme anglosaxó per referir-se a la tècnica de fracturació hidràulica per a l’extracció de gas no convencional; bunkering: venda de gasoil en gasolineres flotants; biofeedback: sistema de control del cos per tal d’aconseguir augmentar la relaxació, disminuir el dolor...; networking: intercanvi professional d’informació i contactes que facilita els negocis; coworking: sistema de treball que permet a professionals independents i emprenedors —quina paraula tan de moda, eh?— compartir un mateix espai tant físic com virtual.

Només són algunes mostres dels mots anglesos que s’utilitzen tant. El que hem dit: és més fàcil dir una sola paraula de fora que donar una explicació. Però significa un empobriment de les nostres llengües, el català i el castellà.

El més sorprenent és que la molt oficialista i independentista Televisió de Catalunya les faci servir a tort i a dret sense traduir-les. És veu que el català no els és suficient. Per això fins i tot tenen programes amb títols en anglès, com Oh Happy Day o Hat-trick. També el president de la Generalitat, Artur Mas, dóna exemple. En el discurs institucional del 10 de setembre, va parlar del catalan way, però en aquest cas és clar que no es dirigia únicament als catalans, sinó al món mundial.