Gossos, a l’escenari!

Després d’un any de descans traduït en més de sis mesos de no estar junts al local d’assaig, demà els Gossos tornen a l’escenari. El grup de Manresa ho fa, en el marc del 14è Festival del Mil·lenni, per presentar Batecs. Natxo Tarrés, una de les veus del quintet, anuncia que el disc vertebrarà el repertori: “Del nou treball sonaran unes 12 de les seves 16 peces, perquè el concert té un estricte sentit de presentació”, afirma.

Però no hi faltarà una que no falla mai: “De moment és Corren, cançó fàcil de tocar que no exigeix un estat emocional gaire marcat, però sonarà en el tram inicial del repertori, la despatxem de seguida”. El temps que la banda ha descansat els ha servit per atendre els seus projectes personals i musicals i, a més, els ha facilitat “descansar del grup, prendre distància i afrontar des de zero la composició i gravació de cançons noves. No havíem descansat en 20 anys”, recorda.

El resultat del parèntesi és Batecs, disc que ja els ha permès prescindir del debat sobre si ells, un grup que va néixer acústic, sonen elèctrics: “Desprès d’Oxigen, punt àlgid de la nostra carrera el 2007, aquest és un tema superat, però Batecs sona molt més net, amb les guitarres i les veus estrictament necessàries, sense sobreproducció del so, amb cançons que tenen menys veus de l’habitual en nosaltres. Tenim la sensació d’haver fet un disc nou en molts sentits, un disc on menys és més”, relata. Hi ha teclats, guitarres elèctriques i acústiques, però el nou disc de Gossos sembla el resultat d’un descans i de prendre distància sobre la pròpia carrera. Després d’aquest descans, s’han trobat un panorama molt diferent: “Allà on anem veiem la pitjor cara de la situació. Però hi ha un canvi substancial: l’important descens de públic als concerts. La gent no té, literalment, diners per gastar”, reconeix Tarrés. Davant d’això, els Gossos porten la seva contractació i treballen autofinançant-se. I en una situació de descomposició com l’actual, troben a faltar una postura més social dels artistes, “no sé, artistes amb l’actitud d’un Llach o d’un Raimon, però si ni ens posem d’acord per lluitar contra la pujada de l’IVA...”. De tota manera, el músic diferencia entre opinions polítiques sobre les quals “la banda no té un punt de vista com a tal, cadascú ha de tenir la seva opinió” i qüestions socials, “on entre tots hem de prendre decisions per capgirar una situació insostenible, amb un empobriment i una tristor cada vegada més ofegant a la qual s’ha d’oposar un esperit de superació”. A Tarrés li sap greu que “aquest moment de crisi tan brutal coincideixi amb l’actual situació de la música a Catalunya, on “per fi tenim un ventall d’artistes molt variat, que fan músiques molt diferents, que canten majoritàriament en català, però també en castellà o anglès, i sense que les relacions se’n ressentin. Una llàstima”.