Addiccions en paper

Un redactor en cap de l’edició catalana d’EL PAÍS em va aconsellar quan hi vaig entrar, fa prop de 30 anys, que no em preocupés pels textos de la secció d’Economia, de Xavier Vidal-Folch o d’Andreu Missé, que ells ja sabien el que deien, que la meva única tasca era que sortissin en correcte castellà. Aviat em vaig tranquil·litzar. Els entenia!... Tot això ve a tomb de l’aparició de la nova revista Alternativas económicas, que dirigeix Missé. Un dels seus primers objectius és explicar l’activitat econòmica de la manera més entenedora possible, per tal que es pugui comprendre. Senzillesa i rigor, que bona falta fan en aquest panorama desolador que ens toca viure i en el qual no hi ha dia sense ensurt.

En el primer número d’aquesta publicació mensual expliquen, per exemple, el desgavell de les preferents que afecta tants estalviadors, o les injustes i enganyoses reformes de les pensions en un dossier d’aquells que agrada de guardar. Una de les coses bones de la revista és què és positiva, que dóna alternatives.

Mongolia, un mensual salvatge d’humor satíric i irreverent també relativament recent, és molt diferent, però comparteixen coses importants. Les dues són independents (Alternativas económicas ha creat una cooperativa) i les dues surten en paper, un miracle quan són tants els que proclamen que la premsa en paper és morta. Els de Mongolia diuen que no es volen perdre en la jungla d’Internet, i els d’Alternativas económicas, que els gràfics i els conceptes són més entenedors en paper.

No es perdin els últims números de Mongolia. Un està dedicat a la presumpta mort de Mariano Rajoy; l’altre, al rei Joan Carles. Valen molt la pena. Fan llenya de tot. Totes dues publicacions tenen web, és clar: alternativaseconomicas.coop i revistamongolia.com, però és molt estimulant comprar-les en un quiosc o en una llibreria. Si les llegeixes un cop, ja t’hi fas addicte.