El matrimoni, l’islam i l’arquebisbe

A la República Francesa, terra de la raó, les llums, la llibertat i la igualtat, aquestes darreres setmanes o mesos discuteixen si finalment serà legal o no el matrimoni entre dos homes o dos dones, mal conegut com a “matrimoni gai”. Hi ha hagut les manifestacions habituals, més en contra que a favor, i sobretot la mobilització doctrinal de les forces religioses més conservadores. Com ara, segons explica Le Figaro, l’advertiment de la Unió de les Organitzacions Islàmiques de França, entitat oficial i formal, protectora de la fe. Si el matrimoni entre dos persones del mateix sexe esdevé la norma, adverteixen, llavors també ho poden esdevenir les reivindicacions més incongruents, i “qui podrà deslegitimar la zoofília i la poliàndria en nom del sacrosant amor”? Comprenc la reserva doctrinal respecte de la zoofília, però no tant sobre la poliàndria: deu ser que el matrimoni entre una dona i més d’un home és contra natura i monstruós, mentre que entre un home i tres o quatre dones (concubines a banda) és exemplar i humaníssim, seguint el camí del Profeta. Egalité. En tot cas, ja ho advertia fa molts anys Anita Bryant, estrella de la cançó tradicional nord-americana: “Si es concedeixen drets als gais, caldrà després concedir-ne als qui es giten amb un santbernat”. Estàvem avisats. I ben avisats estan els fidels catòlics per les declaracions del cardenal Barbarin, arquebisbe de Lió: “Després, això té una quantitat de conseqüències que són innombrables. Després, voldran formar parelles de tres o de quatre. Després, potser algun dia caurà la prohibició de l’incest”. Terrible, sobretot pensant com es podrà formar una “parella” de tres o quatre components. La vida és breu i complicada, l’amor pot ser fugaç, però la doctrina és perenne i tota desviació és extremament perillosa. Segons els doctors musulmans i l’arquebisbe catòlic, amb coincidència admirable, si es poden casar dos persones del mateix sexe els efectes són clars i terribles: incest, poliàndria, zoofília, parelles de tres o de cinc, i qui sap si coses encara pitjors. Només hem d’observar al nostre voltant i comprovar-ho. I de passada, entretindre’ns en una altra cosa i deixar de pensar en les eleccions catalanes de diumenge passat.