Orgull, peresa, ignorància
Si abans es tractava de ridiculitzar els que se sentien ofesos amb el raonament, ara es tracta d’evitar que els que no raonen es puguin sentir ofesos

El mestre francmaçó que a Guerra i pau introdueix Pierre Bezhukov a la secta li diu, quan s’acaben de conèixer, que encara que ell cregui que el seu pensament és fruit de la raó, no és sinó, com el de tothom, fruit de l’orgull, la peresa i la ignorància. Per això mateix observa Stendhal a El roig i el negre que el raonament ofèn, perquè mortifica l’orgull en tant que posa en evidència la peresa i la ignorància. Aquesta constatació té un pes molt important en la novel·la del dinou, que tendeix a mostrar sense concessions les misèries de la naturalesa humana encarnades en una aristocràcia decadent i una burgesia ascendent, tan inculta com presumptuosa. Però el menyspreu del raciocini no és una malaltia privativa de determinades classes socials ni de determinats moments històrics; és una constant del caràcter humà i, abans i després dels novel·listes del dinou, la gran literatura no ha deixat de mostrar-ho amb els més diversos matisos. En el nostre segle, la gran literatura és un bé escàs, i els llibres i les pel·lícules que li usurpen l’espai més aviat tendeixen al contrari: si abans es tractava de ridiculitzar els que se sentien ofesos amb el raonament, ara es tracta d’evitar que els que no raonen es puguin sentir ofesos.
Ara bé, la irracionalitat no és tan sols un motiu de composició literària destinat a obtenir la complicitat del lector intel·ligent; és, sobretot, una màquina de destrucció física i moral d’una eficàcia incomparable, i té arrels tan profundes en la psicologia humana —fins i tot en la del lector intel·ligent— que no són pocs els que s’han decidit a proclamar que el ser humà és essencialment irracional. Steven Pinker, en la seva última obra, Rationality, publicada l’any que acabem de tancar, nega rotundament aquest supòsit i en dona bones raons: la falta de raciocini no és de cap manera una deficiència cognitiva, sinó una renúncia interessada, encara que l’interessat ignori l’interès que el motiva i faci creure a si mateix i als altres que les seves opinions són fonamentades. Per accedir al cultiu de la raó és necessari un aprenentatge que s’ha d’extreure necessàriament d’un cert coneixement dels mecanismes de la lògica, la probabilitat, la distinció entre correlació i causació, el que constitueix en definitiva el pensament crític. Pinker denuncia que l’educació i el periodisme contemporanis han substituït el pensament crític per una propaganda ideològica que anomenen “justícia social” i creu que s’ha de recuperar la funció d’aquestes dues institucions d’assenyalar les fal·làcies de les idees públiques. Jo també ho crec, però Pinker és molt optimista i jo, en canvi, cada dia menys.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
¿Tienes una suscripción de empresa? Accede aquí para contratar más cuentas.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.
Arxivat A
Últimas noticias
Al menos dos muertos y ocho heridos en un tiroteo en la universidad de Brown, en Estados Unidos
‘Los domingos’, en cine, y ‘Anatomía de un instante’, en serie, ganan en los premios Forqué 2025
Hamás acusa a Israel de “socavar el alto el fuego” en Gaza al atacar al número dos de su brazo armado
Pedri dirige y Raphinha ejecuta en el Barça de Flick
Lo más visto
- Guardiola elimina la prohibición de que los jefes de servicio de la sanidad pública ejerzan en la privada y sube un 59% la derivación de pruebas
- El jefe de la misión de rescate de María Corina Machado: “Fue una de las operaciones de mayor riesgo en las que he participado”
- Sin duchas ni camas adecuadas, y con obras en marcha: así estrenaron 30 niños extranjeros el centro de acogida de La Cantueña de Ayuso
- Rusia eleva la presión sobre la UE con una demanda para evitar que financie a Ucrania con sus activos congelados
- Los 50 mejores libros de 2025




























































