Un museu virtual d’estar per casa

En aquests dies de confinament són moltes les iniciatives, musicals, artístiques i culturals en general, que neixen de l'interior de les cases i que després es comparteixen per les xarxes socials i internet, convertint les llars en decorats inesperats i aparentment, o no, improvisats. De la mateixa manera, són moltes les pintures que s'emmarquen a l'interior de quatre parets. Almenys, 1.200 que són les que han reunit els historiadors de l'art Maria Garganté i Manel Trenchs al seu museu virtual QuedAR'T a casa, que han llançat a internet a partir de la seva tancada casolana amb motiu de l'estat d'alarma per frenar el coronavirus.

Els impulsors d'aquesta iniciativa parteixen d'una obra del 1916 del pintor britànic prerafaelita William Waterhouse en la qual s'evoca una escena del Decameró de Boccaccio escrita, a mitjans del segle XIV, just després de la Pesta Negra que va arrasar mig Europa i que va suposar l'inici d'una nova època. En l'escena, com en l'obra de Boccaccio, es veuen uns joves explicant històries per fer suportable el confinament.

Aquesta és la filosofia d'aquest web recopilatori; però en aquest cas les històries són visuals, una galeria d'imatges —pintures majoritàriament d'època moderna i contemporània, però també fotografies— de com la història de l'art ha representat el fet de “ser a casa”, que ja superen el miler i que es poden consultar en sis llengües: català, castellà, gallec, anglès, italià, portuguès, rus i danès, una cosa que fa que el web sigui excepcional.

Com qualsevol museu, aquest virtual està dividit en sales temàtiques, com són les estances amb nens, els espais compartits, el lleure, la intimitat, la lectura en les llargues hores en què només s'aspira que passi el temps, la casa com a refugi des d'on veure l'exterior a través d'una finestra, i així fins a 18 apartats en els quals apareixen classificades les obres; tot són imatges de persones soles, amb nens, dormint, llegint, escrivint, menjant o prenent el te, o simplement estirades veient com passa el temps, escenes en les quals gairebé tothom s'hi pot sentir representat en aquests temps de quarantena i confinament generalitzat.

En accedir a cada un d'aquests apartats els autors incorporen un petit text que explica breument el contingut evocant alguna de les obres incorporades més avall en forma de mosaic amb el nom de l'artista.

Els autors destaquen com el fet de revisar aquestes obres permet constatar que la representació artística travessa els estereotips de gènere. En aquest sentit un terç de les obres són fruit del treball de dones, ja que aconseguir la paritat, asseguren, és impossible. També ha existit la voluntat de donar cabuda a la perspectiva de gènere, la diversitat sexual i corporal.

Recollint una de les pràctiques més virals d'internet, des de la pàgina es convida a reproduir, tipus challenge, les escenes i protagonistes dels quadres preferits dels visitants. Ja són més de 150 persones les que han participat en el repte i han enviat les seves creacions als autors del web.