“Ens estan empenyent a trinxeres on no hi volem ser”: el monòleg de Buenafuente sobre la sentència

Andreu Buenafuente no va explicar acudits durant els últims dos minuts del seu monòleg de Late Motiv, el seu programa al canal #0. En l'emissió del dilluns a la nit va parlar del tema que havia marcat l'actualitat de la jornada: la sentència del cas del procés, amb penes de presó d'entre 9 i 13 anys per a Oriol Junqueras, exvicepresident de la Generalitat, i diversos líders del moviment independentista. Pots llegir el monòleg a la part inferior d'aquest article.

El programa va difondre el fragment a les xarxes: s'ha compartit gairebé 12.000 vegades a Twitter i 9.000 vegades a Facebook en tot just 12 hores des de la seva publicació, i ja suma més de 850.000 reproduccions.

Buenafuente, que es va definir com un còmic català que viu a Madrid, va parlar de la polarització sobre aquest tema i va afirmar que en la política actual “tots parlen per als seus convençuts amb l'únic afany d'augmentar la bretxa que ens separa”, en lloc de solucionar problemes.

L'humorista i presentador es va remetre al 2012, quan no es va tractar “amb franquesa” la possibilitat de fer un referèndum a Catalunya, i va passar a enumerar alguns dels errors que s'han comès des de llavors, incloent-hi la repressió d'“una votació simbòlica” i la instrumentalització “de forma partidista del Parlament”.

El monòleg d’Andreu Buenafuente

Aquesta és la transcripció completa del monòleg d'Andreu Buenafuente a Late Motiv:

Aquesta és una opinió estrictament personal meva. Jo sento que avui, aquest dia, ha tornat a ser un dia fosc per a aquest país. Em sembla que és fosc. Crec que som davant del fracàs de la política. La política entesa com un servei públic que ha d'atendre totes les sensibilitats. Totes són respectables, totes. Jo penso en la política en majúscules i no la que sembla que es porta ara, on tots parlen per als seus convençuts amb l'únic afany d'augmentar la bretxa que ens separa. A mi no m'agrada, no sé què en penseu. Jo veig més odi que diàleg.

I tot això va començar fa temps, perquè sembla que ningú vol recordar el fons de la qüestió, un dels fons. Perquè ven més l'incendi actual, tot el que estem vivint, que aquell bosc brut i descurat del que es va partir.

No sé si ho recordeu, en plena crisi –per cert, que alguns diuen que s'ha acabat, jo no ho veig. Crec que no es va saber canalitzar el sentiment de centenars de milers de catalans que el 2012 demanaven un referèndum. No es va posar l'assumpte amb franquesa sobre la taula de l'Estat espanyol, del qual som tots, i tothom va començar a cometre errors per tot arreu: es van saltar lleis, es va reprimir amb cruesa una votació simbòlica, es va instrumentalitzar de forma partidista el Parlament de Catalunya, de tots, es va empresonar preventivament durant dos anys (dos anys, eh?), es va obrir un judici… Tot es va bloquejar. I els jutges van substituir els polítics. I aquí ens trobem, en un bloqueig molt gran. Caminem en la desconfiança, en la por.

Jo crec que som una societat pitjor que el 2012 perquè no importa la ideologia amb què combreguis, senzillament importa solucionar els problemes. Jo respecto totes les ideologies. Totes. I diràs, totes? Totes. Algunes… Però cal respectar-les. Som pitjors, crec, perquè no sabem solucionar els nostres problemes.

Jo, mira, soc un modest còmic català que és a Madrid molt agraït. Avui he parlat amb un munt de gent preocupada i la majoria no eren independentistes. Crec que és gent preocupada perquè els polítics, amb la seva inacció i els seus errors, ens estan empenyent a trinxeres on no hi volem ser.