Catalunya registra una xifra rècord amb un 42% dels residus en la recollida selectiva

El 2018 s'ha arribat el percentatge més gran de recollida selectiva a Catalunya, amb aproximadament quatre milions de tones de residus municipals. Un 41,8% pertanyen a la recollida selectiva bruta, que suma un total d'1.661.077 tones, un 8,4% més que el 2017. Aquestes xifres permeten cert optimisme, però en comparació del creixement econòmic català, les xifres presentades aquest dilluns per la Generalitat continuen sent baixes.

La recollida selectiva es divideix en quatre fraccions principals, que són l'orgànica, el vidre, el paper i cartró i, finalment, els envasos. A grans trets, les que més han crescut han estat la dels envasos (9,6%) i l'orgànica (7,5%), seguides de la del paper i cartró (6,5%) i la del vidre (6,3%). Més concretament, pel que fa a la matèria orgànica (restes de menjar i petites restes vegetals), s'ha arribat a nivells de recollida similars als del 2011 (màxim històric). Respecte a la recollida selectiva del paper i cartró, aquesta ha estat de 314.428 tones, un 6,5% més que l'any anterior. Així com la del vidre, de la qual s'han comptabilitzat un total de 192.085 tones, un increment d'un 6,3% respecte a l'any passat. Finalment, s'han recollit 159.170 tones d'envasos, la quantitat més elevada des que es va iniciar la recollida selectiva d'aquesta fracció.

Pel que fa a la distribució per comarques, es pot veure una gran diferència entre les que més fan una recollida selectiva bruta i les que menys. Osona, el Priorat i el Pallars Sobirà són les comarques amb més bons resultats. Per contra, la Cerdanya, la Noguera i el Segrià ocupen els últims llocs en la llista. L'Àrea Metropolitana de Barcelona també se situa entre les deu últimes. Aquesta disparitat correspon al fet que el sistema que duen a terme en la recollida no és el mateix. Les primeres coincideixen en la tècnica del “porta a porta” per conscienciar la població de la importància del reciclatge, mentre que la resta de comarques no executen mètodes com aquest. Damià Calvet, conseller de Territori i Sostenibilitat, ha afirmat que en una ciutat com Barcelona és més difícil implementar aquest tipus de mesures, però que, tot i així, “no renuncien a res, ja que hi ha altres entorns metropolitans i densos que han aconseguit fer recollides porta a porta o fraccionades”.

Amb la intenció del futur, “la sensació és bona”, ha afirmat Calvet. L'objectiu de la Generalitat de Catalunya no és aconseguir el 50% de recollida selectiva que marca la Unió Europea, sinó superar-ho, fet que es preveu aconseguir el 2020. Per arribar a aquest objectiu, Calvet resumeix tres estratègies molt ben definides: l'expansió d'energies renovables, la descarbonització del transport i la gestió de residus cap a l'economia circular.