L’escola pública assumeix dos de cada tres alumnes vulnerables

L’escola pública de Barcelona continua assumint el pes dels alumnes d'entorns empobrits. Malgrat el pla de xoc contra la segregació activat pel Consorci d’Educació de Barcelona (CEB), que va reservar places en la preinscripció per distribuir de manera més equitativa aquest alumnat i evitar la creació d'escoles gueto, dos de cada tres alumnes vulnerables que han fet servir aquestes places han estat col·locats a l'escola pública; la resta, a la concertada. El CEB argumenta que això es deu al fet que molts alumnes han estat assignats al centre on tenen germans grans.

El Consorci destaca que, gràcies al pla de xoc contra la segregació —anunciat l'any passat i que es començarà a cristal·litzar el curs que ve—, “sí que s'ha aconseguit més implicació de la concertada”: si el curs passat l'alumnat vulnerable es repartia entre un 79% en la pública i un 21% en la concertada, el proper curs serà d'un 73% en la pública i un 27% en la concertada. “No solucionarem el problema de la segregació en un any, però el pla ens està ajudant. És un pla amb molt recorregut i els resultats es veuran d’aquí a uns anys”, admeten fonts del CEB.

La lluita contra la segregació escolar —la separació de l'alumnat en diferents centres educatius segons el seu perfil socioeconòmic— es va oficialitzar en un pacte signat al març per la Generalitat, un centenar d'ajuntaments i el Síndic de Greuges, Rafael Ribó. El pla, que van rebutjar el sindicat Ustec i la Federació d’Associacions de Mares i Pares (Fapac), entre d’altres, apostava per revisar les quotes que cobra l'escola concertada, garantir la gratuïtat als alumnes més desfavorits i vetar la matrícula viva —alumnes que arriben i es matriculen en un centre enmig del curs— en aquelles escoles d'alta complexitat (amb alt nombre d'alumnat immigrant, en risc d'exclusió social i/o discapacitats).

Algunes ciutats amb segregació alta, com Barcelona i Terrassa, ja han engegat un sistema de reserves de plaça per distribuir aquest alumnat. A Terrassa són quatre places per aula en totes les escoles públiques i concertades. A Barcelona, varien entre dos i sis per zona escolar, segons el grau d'alumnes vulnerables. “Es va fer un estudi d'alumnat i de zones i vam fer una estimació per buscar els centres de proximitat per a la família, però també fent un repartiment equitatiu a tota la zona”, abunden des del Consorci.

Segons l'estudi Equivalència territorial en la planificació territorial de Xavier Bonal i Adrián Zancajo elaborat pel Consorci, la concentració d'alumnes estrangers en centres públics es dona especialment en zones com Ciutat Vella, Sants, Trinitat Nova, Ciutat Meridiana, Trinitat Vella i el Besòs. Per la seva banda, l'escola concentrada aglutina més alumnes estrangers a les zones amb famílies d'alt nivell adquisitiu, com Vallvidrera.

Dels 831 alumnes vulnerables detectats pel pla de xoc de Barcelona que l’any que ve han de començar el primer curs d'educació infantil (P3), a 793 se'ls va assignar una plaça reservada (la resta van canviar de domicili). D'aquests alumnes, 536 aniran a una escola pública (68%) i 257 (32%) a una concertada. Les xifres es queden una mica lluny de les previsions amb les quals treballava el Consorci, d'un 60% i 40%, respectivament, segons un document presentat al Consell Escolar. En el cas dels alumnes vulnerables que s'incorporaran el proper curs a 1r d’ESO, els percentatges són similars: amb un total de 1.247 alumnes detectats, a 782 (64%) se'ls ha assignat un centre públic i a 465 (36%), un de concertat. Uns percentatges gairebé exactes a la previsió del Consorci.

Rebuig a la concertada

Així mateix el 90% de les famílies a les quals han assignat una plaça de P3 a l'escola pública l'ha acceptat, mentre que en el cas de la concertada només ho han fet el 69%. En el cas de 1r d’ESO els percentatges són més semblants: 74 i 76%, respectivament.

El Consorci assegura que encara ha de fer un estudi detallat dels casos, però afirma que els motius més comuns perquè les famílies no acceptin anar a la concertada és perquè rebutgen que sigui religiosa o perquè no els agrada el centre. En principi, l’Administració descarta el motiu econòmic, ja que a aquestes famílies se'ls subvenciona totes les quotes, des de les sortides, material i menjador.