El restaurant amb un sol plat

Un restaurant amb un sol plat? I si no t’agrada, què?

Doncs te’n vas. O, millor: t’informes abans, que hi soc per això, i si no t’agrada no hi vas. Però, escolta: crec que t’agradarà.

A veure, que soc bastant perepunyetes menjant...

Ets perepunyetes amb tot, de fet ets un pesat recalcitrant. Però l’oferta del barceloní Plat Únic pot agradar a bona part de la població. L’únic requisit és que no siguis vegetarià o vegà.

Hi donen carnaca? Hi vaig!

En efecte, donen carn. En els 10 mesos que fa que estan oberts han ofert tres plats principals, amb els seus acompanyaments, i tres postres. Primer va ser un costellam de vedella i maduixes amb chantilly; quan es va apropar el Nadal van tenir una escudella amb carn d’olla i braç de gitano i des del gener, més o menys, tenen un fricandó i un pijama deliciosos.

Ai, mare! Encara es cuina el fricandó?

Ara m’has recordat Kiko Veneno. Sí, com va dir Mikel López Iturriaga a Instagram amb la seva clarividència habitual, a Barcelona o Madrid és més fàcil trobar un cebiche o un ramen que un plat tradicional com el fricandó. Aquest, a més, estava molt bo.

Bé, passaré per alt això d’ensabonar el teu cap... Expliques ja el menjar?

Com et deia, vaig menjar un fricandó acompanyat d’una amanida d’api i naps i portobel·los, d’arròs pilaf i de patates fregides.

El fricandó, que per si algú ho ignora és un estofat de vedella i bolets servit amb el fons reduït i representa l’epítom del comfort food català, és magne. La carn s’esfilagarsa, com ha de ser, i tot el col·lagen que deixa anar durant la cocció s’enganxa als llavis. La salsorra estava de sucar-hi un pa de pagès de quilo i el seu sabor era canònic, és a dir, una espècie de bosc carnívor per la barreja de moixernons —perretxikos— i la vedella (clar).

A més, en serveixen una ració bastant copiosa.

Sona bé...

I és més bo encara, com els tres acompanyaments. Tant l’amanida, com les patates i l’arròs estaven de vici. No vaig repetir perquè no vaig poder i perquè darrere hi havia el pijama.

Pijama, manteta i migdiada... eh, eh?

Je, je. No.

Pijama de flam, chantilly, gelat de maduixa, pinya, préssec en almívar i una guinda. Amb el seu parasol de paper. Portava anys sense menjar-ne un i em va semblar una recuperació formidable, llaminera, dolça.

Bé... i què em dius del celler. Maridava?

Això de maridar és més vell que el vi que té l’Asunción. El celler es redueix a uns vins de Terra Alta bastant senzills, un de blanc, un vi negre i un altre de rosat, que tenen la virtut de servir-se a granel: el comensal es pot omplir la gerreta o la copa tantes vegades com li demani el cos.

Així que pot sortir cantant el pirimpinpí? Bé! A quant surt la broma?

Seguint el mal costum de la majoria dels periodistes gastronòmics, vaig ser convidat per l’hotel. Però el menú o, millor, el plat i les postres, surten per 29 euros. No és per anar-hi cada dia, d’acord, però qui vol menjar fricandó cada dia?

Jo! Jo vull!

Doncs afanya’t, perquè el dia 2 d’abril canvien el fricandó per una garreta de vedella i de postres, pastís al whisky, però per 32 euros.

Visca el whisky!

Mira que ets borratxa.

Plat Únic: carrer de Trafalgar, 30. Barcelona Telèfon: 933 939 208. Mapa.