El Born renega del seu passat

El Born va obrir les portes el 2013, un any abans de la celebració dels fastos del 1714, convertit en la icona de la reivindicació nacionalista després d'invertir-hi gairebé 90 milions d'euros. Quan va baixar el suflé que va suposar la celebració dels 300 anys de la derrota catalana davant de les tropes de Felip V i el relleu al Consistori de Xavier Trias per Ada Colau, el centre cultural va perdre part dels seus trets d'identitat amb els quals acabava de néixer. Han passat quatre anys i el Born Centre de Cultura i Memòria (Born CCM) segueix buscant el seu encaix en el panorama museístic i cultural de la ciutat, a més de les senyes d'identitat, com va quedar palès aquest dimarts en la presentació del pla director que van donar a conèixer la directora del centre, Montserrat Iniesta —que va prendre possessió al setembre, però que també es va presentar aquest dimarts—, i Ricard Vinyes, comissionat de Programes de Memòria de l'Ajuntament.

A Re-habitar el Born, que és el nom que rep el pla, queda clar que es renega dels seus primers anys de vida, ja que no s'ha programat ni un sol acte o activitat relacionada amb el 1714. “Això no és un monument, és un lloc, un espai urbà de 8.000 metres quadrats on es poden trobar traces de més de set segles de Barcelones molt diverses, com si fos un immens palimpsest. El monument és fora”, va dir Iniesta en referència no tant a l'edifici de Fontseré com a la bandera de 17,14 metres d'altura que oneja a la porta de l'antic mercat.

Vinyes: “El Born és inclusiu i no es consagra a una cronologia tancada”

L’exposició fixa es renovarà “perquè cada vegada la visita menys gent”

Vinyes va insistir que “la sacralització del Born es va produir en la societat, però no al centre. El Born no s'atura, és inclusiu i no es consagra a una cronologia determinada i tancada” i va subratllar que al centre “no comença ni acaba res, sinó que la història flueix durant set segles”.

Per fer més atractiva la visita, Iniesta va explicar que s'està estudiant la possibilitat d'establir “un recorregut autònom al jaciment, sense guia, ja que fins ara de manera lliure només es pot fer una visita perimetral elevada i allunyada de les restes arqueològiques”, una iniciativa que haurà de rebre el vistiplau dels responsables de la conservació de les restes, així com de l'equip d'arqueòlegs que segueixen excavant cada any. També s'estudia renovar l'exposició permanent “que cada vegada visita menys gent”, una mostra amb milers d'objectes localitzats durant l'excavació, que més enllà d'interpretacions, il·lustra la vida a la Barcelona del segle XVIII.

El programa d'activitats que es va presentar dimarts consta, fonamentalment, de tres exposicions: la prorrogada del 2017, centrada en Montserrat Roig; la que es veurà a partir del juliol sobre els efectes del bombardeig de Barcelona el 1938 vist pels nens que la van patir; i ja el 2019, una sobre el cartellista republicà Josep Renau. Les tres incideixen en l'aspecte de memòria contemporània que tant Vinyes com Iniesta van voler destacar. El 2018 no s'ha programat cap mostra de petit format, d'accés lliure i gratuït.