El jutge Llarena ordena la detenció d’Anna Gabriel, fugida a Suïssa

El jutge Pablo Llarena ha dictat una ordre de detenció contra l'exdiputada de la CUP Anna Gabriel, fugida a Suïssa. La decisió l'ha pres després de constatar que Gabriel, tal com ja havia comunicat, no s'ha presentat aquest dimecres a la cita que tenia al Tribunal Suprem per comparèixer com a investigada en la causa oberta contra els líders del procés.

La petició de Llarena es basa en un article de la llei d'enjudiciament criminal que estableix que si una persona investigada i citada davant d'un jutge "no compareix ni justifica una causa legítima que l'hi impedeixi, l'ordre de compareixença es podrà convertir en una ordre de detenció".

Gabriel estava citada avui dimecres a les 9.30 per declarar al Suprem com a investigada en la causa per rebel·lió oberta contra els líders del procés. Però l'exdiputada anticapitalista ha viatjat a Suïssa i ha rebutjat comparèixer. La situació aboca Espanya a iniciar un procediment d'extradició que es preveu llarg i que requereix la intervenció directa del Govern espanyol i del suís. Suïssa ha avançat aquest dimecres que rebutjaria la hipotètica petició d'extradició.

Abans que Llarena dictés la seva ordre, la Fiscalia del Tribunal Suprem ha sol·licitat al jutge Llarena que dicti ordre d'empresonament provisional per a Anna Gabriel i, una vegada acordada, cursi l'ordre de cerca i captura internacional i la seva detenció preventiva, per cursar la posterior demanda d'extradició davant de les autoritats competents.

Els advocats del partit d'extrema dreta Vox, que exerceix d'acusació popular, ha demanat ordre de detenció nacional i internacional per a la dirigent independentista, i l'Advocacia de l'Estat s'ha adherit a la sol·licitud de la Fiscalia. 

El destí que ha triat la dirigent anticapitalista aboca Espanya a un procés d'extradició que pot ser llarg i l'èxit tampoc està assegurat. La fugida de Gabriel suposa que el procés penal obert contra els líders independentistes transcendeixi l'àmbit simplement judicial i es converteixi en un procés polític, ja que Suïssa no és membre de la Unió Europea, per la qual cosa el Suprem hauria de demanar l'extradició, un procediment que requereix la intervenció dels Governs de tots dos països.

Les lleis helvètiques obliguen a denegar l'extradició de suposats delinqüents si el procediment d'entrega s'activa per "un acte que, segons les concepcions suïsses, té un caràcter polític preponderant" i aquest esdevindrà l'eix de la defensa de Gabriel a Suïssa.