Suïssa avança que rebutjarà l’extradició d’Anna Gabriel

El Govern federal de Suïssa ha anunciat aquest migdia que no extradirà a Espanya l'exdiputada Anna Gabriel perquè, segons assenyala, aquesta mesura no està prevista per les lleis internacionals ni tampoc per les del país helvètic quan es tracta de delictes polítics. Folco Galli, portaveu del Departament de Justícia de Suïssa, ha apuntat que l'article 3 de la llei federal suïssa sobre assistència mútua internacional en matèria penal estableix que l'extradició està exclosa per raons polítiques i només es preveu quan s'hagin comès accions que porten implícita la violència, com el genocidi, els crims contra la humanitat, els crims de guerra i d'altres particularment reprovables, com la presa d'ostatges.

Galli apunta que, de moment, l'Oficina Federal de Justícia (FOJ) no ha rebut cap petició per part d'Espanya, tot i que assenyala que, d'acord amb les informacions publicades pels mitjans de comunicació, “els actes que se li imputen a Anna Gabriel són d'entrada polítics”. “Per tant”, afegeix el portaveu en la resposta escrita a diversos mitjans de comunicació, “Suïssa no podria actuar sobre una possible sol·licitud d'extradició o una sol·licitud d'assistència judicial recíproca”, assenyala. Tot i això, el portaveu apunta que l'Oficina Federal de Justícia examinarà a fons els fets si Espanya li cursa una petició d'extradició.

Gabriel, en una entrevista en TV3, ha interpretat l'ordre de detenció contra ella com a "fruit de la excepcionalitat que es viu a Catalunya" i ha assegurat que està disposada a demanar asil a Suïssa se sol·licita una ordre d'extradició.

Amb tot, el portaveu apunta que l'Oficina Federal de Justícia examinarà els fets a fons si Espanya cursa la petició

El portaveu suís aclareix que l'extradició “no serà possible” ni tan sols en el cas que els delictes que se li imputen a Gabriel a Espanya –el de rebel·lió– siguin també punibles a Suïssa. Galli es refereix així als articles 265 i 266 del Codi Penal inscrits sota el títol 13, que tracta sobre els crims o delictes contra l'Estat i la defensa nacional. El primer estableix el càstig d'almenys un any de presó per a qui vol modificar la Constitució per mitjà de la violència i el segon augmenta les penes fins a almenys cinc anys, en el cas més greu, per a qui col·labori amb agents exteriors que posin en perill la independència de la confederació helvètica.

El Govern suís apunta que en aquest cas sí que es podria establir la doble incriminació, que és una condició important per a l'extradició. Però afegeix: “Tot i així, la qüestió decisiva és si es tracta d'un delicte polític pel qual, d'acord amb el Conveni europeu sobre extradició i les lleis suïsses, s'exclou. Com en el cas de tots els altres delictes i faltes del títol 13 del Codi Penal”.