Els independentistes i Colau obren una nova etapa de col·laboració

Els comuns liderats per l'alcaldessa Ada Colau, el PDeCAT i ERC neguen que hi hagi canvi de cromos en les posicions dels uns i dels altres a l'Ajuntament i al Parlament. Però les evidències indiquen tot el contrari. Les negociacions sobre la presidència de la Mesa de la Cambra i el pressupost de Colau s'han produït simultàniament. I mentre que els comuns s'han abstingut aquest dimecres al ple del Parlament per facilitar que la presidència estigui en mans dels independentistes, a Barcelona el PDeCAT i ERC s'han obert a abstenir-se perquè l'alcaldessa aprovi el pressupost en el ple de la setmana vinent.

Es necessiten mútuament. Colau, perquè afronta el tram final del mandat amb les pitjors expectatives electorals i governant amb només 11 regidors de 41 després de trencar amb el PSC. I als independentistes els convé avenir-se amb els diputats de Catalunya en Comú al Parlament i al futur Govern, perquè no volen estar sol en mans dels quatre diputats de la CUP. Els comuns tenen vuit escons.

L'acostament entre els dos partits independentistes i Colau s'ha intensificat des que l'alcaldessa va trencar el seu pacte de govern amb el PSC, liderat al Consistori per Jaume Collboni. Van ser les bases de Barcelona en Comú les que amb un 54% dels vots van avalar trencar l'acord, pel suport dels socialistes a l'aplicació de l'article 155 de la Constitució al Govern de la Generalitat.

La ruptura es va produir el 13 de novembre, però, de fet, els líders del PDeCAT i ERC al Consistori, Xavier Trias i Alfred Bosch, l'hi havien demanat tres setmanes abans. La intensa ressaca del referèndum independentista de l'1 d'octubre es trobava al punt àlgid i van comparèixer per oferir-li estabilitat a canvi de la ruptura. “No li farem la jugada de fer-la caure”, va dir fins i tot l'exalcalde. D'entrada, Barcelona en Comú va qualificar l'oferta d'“irresponsable” i “partidista”.

Però l'empresonament, el dia 5 de novembre, de vuit consellers destituïts va posar fi a la paciència de les bases, que van forçar la consulta. Colau no es va pronunciar en públic per defensar el pacte amb els socialistes i va guanyar el sí a trencar. L'alcaldessa tornava a governar amb només 11 regidors en un ajuntament de 41.

La convocatòria electoral del 21-D va paralitzar notablement l'activitat municipal. Les campanyes electorals, encara que en els mítings els partits es critiquin, sempre són una treva de portes endins. Els resultats de les eleccions, tot i que condicionats per la qüestió nacional, no van ser bons per a Colau. I el retorn de les vacances de Nadal l'actitud en afrontar les negociacions per al pressupost ha canviat notablement.

En un gest simbòlic, perquè els pressupostos els negocien els equips tècnics, l'alcaldessa s'ha reunit en persona tant amb Trias com amb Bosch. I va tenir una actitud que va sorprendre per l'absència de bel·ligerància cap al seu antecessor el dia que va valorar la sentència del cas Palau. Colau no el va citar quan va enumerar els dirigents del PDeCAT que, al seu parer, haurien de renunciar al servei públic.

Al seu torn, Trias s'ha obert a abstenir-se perquè l'alcaldessa aprovi els comptes. A les files republicanes, també ho ha fet Bosch, que, a més, vincula la seva abstenció a la del PDeCAT. Parla d'una “equació que representi la centralitat”, en la qual inclou Trias.