L’Escola Massana del XXI

Després de cert sentiment d’okupa, ni més ni menys que els 82 anys que ha estat en diverses edificacions de l’antic hospital de la Santa Creu, l’Escola Massana de Barcelona té casa pròpia. I quina casa: 11.000 metres quadrats en sis plantes, amb espais diàfans i lluminosos tant a les aules polivalents com als tallers, amb terrasses que treuen el cap a la plaça de la Gardunya i gairebé s’encimbellen a l’estructura del mercat de la Boqueria. El canvi de la vella escola a la que demà estrena singladura és total. “És com si féssim un salt de dos segles, hem sortit d’una escola més pròpia del XIX i anem a una del XXI. Tot un canvi al qual ens hem d’aclimatar”, reconeix el director de l’Escola Massana, Xavi Capmany, que també és professor de disseny del centre.

Una mudança que era imperativa per les males condicions dels espais que ocupaven i pels seriosos problemes d’infraestructures, una queixa que han compartit altres directors de l’escola que l’han precedit, com Gemma Amat. “Gairebé es pot resumir que allà incomplíem pràcticament totes les normatives de seguretat i accessibilitat”, comenta en un passeig per l’ampli edifici projectat per l’arquitecta Carme Pinós. Aquest any s’han pogut matricular, per primera vegada, persones que es desplacen en cadires de rodes perquè a la nova Massana hi ha ascensors i rampes per garantir la mobilitat.

El divendres previ a l’obertura del curs, i amb aquest l’arribada de 1.200 alumnes matriculats, personal i professorat prenien les mides al seu nou vestit. Els últims tocs, sobretot als tallers, eren evidents: pots de pintura que s’alineaven en armaris de la vella escola en el taller de pintura, estris que es col·locaven en el taller de motllures… El continent és completament nou, però el contingut és una mixtura de material, especialment maquinària i forns, i també velles taules del taller de dibuix, cavallets o paletes amb esmalts que tenen 60 anys… Una mena de combinació d’elements de fort contrast, com en el taller de ferro, en el qual hi ha velles encluses sobre troncs de fusta al costat d’una ultramoderna màquina plegadora de làmines de ferro. O en el d’arts gràfiques, en el qual comparteixen espai una antiga i completa caixa de tipografia dels temps de la impressió en plom i una vella guillotina fins a arribar a la tecnologia digital. “Fer l’inventari per al trasllat ha estat una tasca molt difícil que va començar fa un any”, explica Capmany.

Nou contingut, doncs, per a unes noves maneres de fer. “Volem que l’escola estigui més oberta al barri i a tot el que hi passa al voltant”, explica. Una porositat a l’exterior més acusada a la planta baixa, on hi ha un espai fix per a exposicions —la primera serà Amorf Fratern, una col·lectiva amb una mirada molt transversal sobre el disseny i les arts— i una sala d’actes, que es podrà utilitzar per entitats del barri encara que l’escola estigui tancada.

Una etapa que comença i que coincideix amb una renovació important del professorat per jubilacions que dona pas a l’entrada de docents joves. Les aules polivalents amb espais que es poden modular estan a un costat de l’edifici, el més proper al capdavant del carrer de l’Hospital, mentre que els tallers miren a la plaça de la Gardunya. Entre l’un i l’altre, hi ha un element en què se situen els despatxos de l’equip docent i sales. Tot a la vista i comunicat per trams d’escales lleugerament desviades sobre un pati central. Cadascun dels pisos té terrasses que treuen el cap al carrer i que trenquen la cobertura de ceràmica que envolta el tancament de vidre. Peces de color terrós del ceramista Toni Cumella: “Estan fetes sobre motlle i encara que semblen totes iguals de color no ho són. Segur que més endavant el sol realçarà aquest canvi de tonalitats”, observa el director de la Massana.

A la planta menys u hi ha la biblioteca de la Massana i l’arxiu històric museístic. Amb alumnes que cursen batxillerat artístic, cicles formatius de grau superior —des de gràfica impresa a tèxtil—, grau superior en Art i Disseny, postgrau en Arts Aplicades i 40 cursos/tallers oberts a la població, la Massana es planteja en la nova etapa un salt més: màsters i més postgraus. En els seus 88 anys de vida —el bust del seu fundador, Agustí Massana, seguirà contemplant l’anar i venir dels estudiants— per l’escola municipal han passat 87.000 alumnes.

La construcció de la nova escola, que ha costat 13 milions d’euros, es va decidir fa dotze anys i l’Ajuntament de Barcelona, els veïns i el mateix centre van apostar perquè es quedés al barri del Raval en un moment en el qual els trasllats a altres llocs de la ciutat, com el 22@ o el Fòrum, eren freqüents: “Ara hi ha més universitats, però durant molts anys estàvem nosaltres sols. Som ravalers d’esperit”, apunta el director. La diferència és que als edificis de l’antic hospital estaven més tancats dins del conjunt i ara estan apuntant-se a una plaça de la Gardunya que actualment està presa per turistes que mengen a les bancades dels arbres. Sens dubte, l’anar i venir de tants estudiants pot ajudar a donar-li un altre aire.