L’artista que va ficar Franco en una nevera exposa el cadàver de Picasso

La capella ardent de Picasso quedarà oberta al públic avui dijous a la seu de l'Aliança Francesa de Màlaga. No es tracta de la real, és evident, però qui ho vulgui podrà contemplar el cos del geni a la seva ciutat natal. Es tracta del nou projecte d'Eugenio Merino (Madrid, 1975), el controvertit artista que al llarg de la seva carrera ha ficat Franco en una nevera, ha esculpit un Ossama bin Laden discotequer o s'ha atrevit amb un Fidel Castro zombi. La instal·lació del cos de l'artista busca convertir-se en una "reflexió crítica" sobre el turisme de masses a la ciutat, una de les destinacions urbanes que més augmenta a Espanya i que té Picasso com un dels seus principals reclams.

"Aquest model turístic beneficia algú, però a nosaltres, no", reflexiona Merino, que posa l'accent en el fet que no es tracta només de créixer per créixer. La idea d'advertir de la transformació de Màlaga en una ciutat marca i d'aquest turisme "descontrolat", que entra en conflicte amb les necessitats de la població, arribant fins i tot a empènyer els residents fora del centre, té com a referents la sèrie Ciutat Picasso, de l'artista Rogelio López Cuenca i el llibre El turista, del catedràtic californià Dean MacCannell. A Aquí va morir Picasso, projecte comissariat per Los Interventores, el pintor es converteix ara "en un souvenir" més i l'exhibició del seu cos simulat, en una atracció turística en què els visitants es poden fotografiar. El muntatge estarà obert fins al 28 de juliol.

La figura hiperrealista d'1,64 metres d'alçada duu una samarreta de ratlles, pantalons blancs i sabates fosques. "És tal com el turista vol veure Picasso", precisa l'escultor. Descansa al costat d'una falsa làpida de marbre de Carrara, en la qual es llegeix, en francès: "Aquí reposa el nostre molt estimat Pablo Picasso. 1881-1973. T'enyorem". El pintor malagueny, que va abandonar la seva ciutat natal quan era un nen i no hi va tornar mai més, va morir a la localitat francesa de Mougins i està enterrat al castell de Vauvenargues.

A aquesta capella ardent s'hi accedeix a través d'una cortina negra i un cordó de seguretat, també negre, que separa el públic de l'objecte que està contemplant. A l'espai anterior a la sala on reposa l'escultura (feta amb silicona, resina de polièster, fibra de vidre, poliuretà i cabells humans), hi ha postals i imants per a la nevera que es poden comprar i un tríptic amb els colors de la bandera francesa i informació sobre els punts de la ciutat vinculats a l'artista. Una atracció turística "de debò". El fullet promet una "experiència espectacular", un "viatge emocionant per a tota la família", des del naixement del pintor fins a la seva mort, "sense sortir de Màlaga".

Merino i Los Interventores han estat treballant prop d'un any en aquesta crítica "amb humor". Però l'assumpte sobre el qual es pretén alertar és molt seriós. El turisme de masses és una cosa "que està passant a escala global, però a Màlaga l'afecta intensament", apunta Javier Hirschfeld, un dels dos components de Los Interventors, amb Alfonso Silva. Merino subratlla que "la massificació" a la capital de la Costa del Sol va camí de convertir-se "en un problema", com a Barcelona. "Picasso serveix per explotar la ciutat en una direcció concreta. Per què? Ell era més coses. S'utilitzen elements populars en la direcció que interessa a la indústria turística". Hirschfeld afegeix que Picasso es converteix, en aquesta instal·lació, "en l'únic malagueny que pot descansar i dormir al centre de Màlaga".