On és el paki més sibarita de Barcelona?

A les prestatgeries hi tenen més de 350 varietats de pasta italiana, 150 tipus de te –tots orgànics– i a les neveres, més de 200 formatges diferents d'origen francès. Però tot això, que és molt, només és una part de tot el que es pot trobar a B.H.G. Supermercat del Món (Parlament, 21, Barcelona), la botiga gurmet més internacional –i amb els millors preus– de Barcelona.

Quan arriba el Nadal, apareixen 97 pannetones de marques diferents i, per Setmana Santa, vendran 50 tipus de colombes. A això se li suma menjar de tot el continent americà, d'Àsia i d'Europa.

Et venen de gust unes fulles de parra farcides d'arròs? Entrant a mà esquerra. Necessites una llauneta de ghee? Al fons a la dreta. Cerveses rares? Mantega italiana bio? Un assortiment de burrata? Tu demana, que si no tenen el que busques, t'apuntaran el nom i t'ho aconseguiran.

De fet, el supermercat de Mubarak Hussain i el seu germà Haroon s'ha convertit en la Meca gurmet de Barcelona gràcies al fet que aquests germans pakistanesos són capaços d'aconseguir qualsevol cosa que els demanis. “Preguntem molt als clients i truquem als fabricants que ens diuen”, afirma Mubarak, amb una lògica d'emprenedor sorprenent.

La història dels Hussain s'assembla a la de molts pakistanesos que van decidir buscar un futur millor a Espanya. Originaris d'Islamabad, van arribar al carrer Parlament de Barcelona el 1998, on el pare va obrir un supermercat. Aquell carrer Parlament, encara força gris, no té res a veure amb l'actual eix de la vida hipster barcelonina. A finals dels noranta, al barri de Sant Antoni hi vivia una classe mitjana treballadora, hi proliferaven els petits comerços i l'activitat comercial girava al voltant del segon mercat més antic de la ciutat, sense més glamur que el de tenir un gènere boníssim a preus populars.

Malgrat que es trobava en un entorn poc cosmopolita, el negoci dels Hussain funcionava i van tirar endavant una família amb tres fills: Mubarak, Haroon i Mafooz. Catorze anys més tard, el 2012, Mubarak va decidir continuar amb el negoci del pare, però al local contigu i amb un enfocament absolutament diferent.

“Tothom obre supermercats amb productes d'Àsia o Amèrica, però nosaltres volíem una cosa diferent, amb més productes europeus. Si tots tinguéssim els mateixos productes, no hi hauria negoci”, sosté Mubarak. Li pregunto d'on li ve l'instint comercial, si ha estudiat empresarials o alguna cosa semblant, però no: va estudiar un grau superior d'Informàtica.

Mentre xerrem, em sorprèn la varietat de marques de passata –Mutti, De Cecco, La Torrent, Ciri–, les tàperes en salaó, les olives de Gaeta… productes italians difícils de trobar fins i tot en una ciutat tan gran i italianòfila com Barcelona.

“El que més em demanen són els productes italians i també és el que més m'agrada”, diu Mubarak, “concretament els espaguetis”.

Els productes internacionals no són l'única especialitat d'aquest supermercat. També hi tenen molt de protagonisme les llets vegetals –més de cinquanta varietats–, els productes sense gluten i els productes orgànics. “Tinc tot el producte orgànic que puc perquè la gent m'ho demana i perquè crec que tot hauria de ser així”, manifesta Mubarak. També procura evitar els productes amb oli de palma.

A més de l'extensa oferta de productes, un dels motius del triomf del supermercat de Mubarak i Haroon són els preus. En general, tot el que pots trobar a B.H.G. Supermercat del Món és molt més barat que en altres botigues que tenen una oferta similar. “Vull vendre a més gent, tot i que sigui guanyant menys. Així la gent torna”, diu Mubarak. I tant que hi tornen, Mubarak explica que té clients de Madrid i Múrcia que li compren sempre que venen a Barcelona.

Mentre xerrem, entra un nen que busca te vermell. Mubarak el coneix i el tracta amb familiaritat. Ell i el seu germà són dos paios amables i atents, tots dos penquen de valent –confessa que els tres primers anys van ser molt durs– i coneixen els clients pel nom.

És curiós, penso, Mubarak sembla que encarna aquella màxima tan barcelonina de "roda el món i torna al Born". Tot i que qui roda el món és el seu supermercat i ell no pot tornar a la ciutat perquè no ha marxat mai: ell és de Barcelona.