El Barça venç el Mönchengladbach i recupera Aleix i Arda

Ja feliçment casat, Aleix Vidal va recuperar la seva condició de futbolista en un partit campestre, molt ben resolt pels nois de Luis Enrique. Encara que al tècnic li fos igual guanyar que perdre, més que res perquè la jornada no tenia cap incidència en la classificació, hi ha victòries agraïdes, sobretot quan ajuden a recuperar jugadors extraviats, com Aleix, o desmoralitzats, pocs de la talla d'Arda, autor ahir d'un triplet després que dissabte cometés la falta que va propiciar el gol de Ramos. Tot i que la bondat del rival convidava a demanar qualsevol desig, la teràpia no va ser completa perquè Alcácer segueix sense marcar i Messi només va fer un gol, de manera que no va poder igualar la marca de Cristiano en una fase prèvia (10 gols a 11).

La vida és molt més bonica per al Barça a la Champions que no pas a la Lliga. No surt de l'empat en el torneig domèstic i, en canvi, encadena victòries a Europa per més que l'afició xiuli l'himne continental, exhibeixi estelades en senyal de protesta per les multes de la UEFA i mostri grans banderes per saludar els rivals, com va passar ahir al vespre: “Willkommen in Katalonien”. Hi havia més de 7.000 alemanys en l'amenitzada vetllada del Camp Nou.

A Luis Enrique li va sortir una alineació molt peculiar i fins i tot sorprenent, pot ser que la millor per alimentar el debat que sosté el barcelonisme respecte a la qualitat de la plantilla i l'estil de l'equip, sobretot al Camp Nou. No hi havia ni un futbolista del filial —l'únic era el suplent Marc Cardona— i, en canvi, jugaven Aleix i Cillessen; tornava a descansar Rafinha —va passar de no ser convocat a reserva—, l'entrenador insistia amb André Gomes i Arda —el portuguès com a migcampista i el turc d'11—, els interiors eren més de toc que no pas de desplegament —Denis i Iniesta—, i en punta apareixia Alcácer.

Al voltant de Messi i Iniesta es pot muntar un rondo, un entrenament, un partit i, si es vol, un esbarjo, un sopar familiar o qualsevol entreteniment, i més si és al Camp Nou. Molt centrat, com si fos un punt de connexió o tresquartista, el 10 es va associar amb davanters, defenses i volants, i tan bon punt va començar fins i tot va rematar de cap un córner com si fos un 9. L'èxit de la jugada depenia del futbolista amb qui Messi busqués col·laborar. S'hi van sumar André Gomes i Arda, la juvenil defensa de cinc dels alemanys va cedir i va assentir davant del xut creuat de l'argentí: 1-0.

Alcácer encara no marca

Messi repartia caramels i de vegades li tornaven un paquet de sal i en ocasions la jugada tenia continuïtat perquè el toc blaugrana era curt, ferm i sovint ràpid i sostingut, de manera que el partit durant mitja hora va ser molt endreçat i entretingut, de vegades fins i tot divertit, animat pel desplegament d'Aleix Vidal i l'encert de Denis Suárez. El Borussia es va atrinxerar simplement davant de Sommer. Amb Kramer i Raffael absents, els alemanys van ser una paret contra la qual va topar Alcácer. No el veien ni els rivals ni els seus companys i la pilota sempre passava de llarg, impossible per al punta. Quan l'afició va començar a preguntar per Alcácer, va decaure el duel del Camp Nou.

El ritme va disminuir, el joc va perdre vivacitat i el planter de Schübert va poder respirar una mica. Gairebé no es van comptar rematades al marc de Sommer i els alemanys no van passar de mig camp, reduïts pel bon joc de posició del Barça. La distensió no va afectar, però, ni Aleix Vidal ni Denis, que van continuar penetrant per la banda dreta després del descans i van muntar el 2-0 i parcialment el 3-0, tots dos d'Arda. El turc, més davanter que interior, va estar tan precís amb el cap com amb el peu per rematar les centrades de l'extrem Aleix Vidal, feliç perquè ahir ningú li exigia fer de lateral, inofensiu com va ser el M’Gladbach. No quedaven més temes pendents en una jornada intranscendent que el gol d'Alcácer.

I no hi va haver manera perquè com més ben disposat estava va relliscar davant de Sommer i després va tirar al cos del porter, de manera que es va conformar amb assistir a Arda. El turc es va posar la casaca de golejador que se li suposava a Alcácer i va sortir aplaudit del Camp Nou. L'afició es va divertir en un partit que no tenia transcendència i l'equip va recuperar bones sensacions, com s'acostuma a dir en els dies d'entretemps, perquè es va retrobar amb el gol sense el trident, no va concedir més que dues arribades als alemanys —una podria haver estat, de fet, penal de Mascherano— i va jugar més ràpid, alegre i de manera més acadèmica que en nits anteriors, tant que per moments va semblar l'antiga versió del Barça.

Encara que Sommer va evitar que Messi tornés a marcar, hi va haver temps per celebrar el debut de Cardona. Únicament va faltar el gol d'Alcácer. Però ningú es va queixar perquè el temps i els diners invertits garantien l'actuació de Messi i Iniesta, i no el retrobament amb el golejador Arda i l'excel·lent Aleix Vidal.