El Constitucional aixeca la suspensió a la taxa sobre pisos buits

Després de cinc mesos de suspensió cautelar, el Tribunal Constitucional (TC) ha decidit aixecar el veto a l’impost català sobre els pisos buits. El tribunal no ha entrat en el fons de la qüestió però de moment permetrà cobrar la taxa perquè considera que les conseqüències de fer-ho són reversibles i preval l’interès de la Hisenda catalana. La Generalitat va anunciar ahir que no esperarà la sentència i preveu recaptar 14,3 milions d’euros.

La consellera de Governació, Meritxell Borràs, va valorar ahir la decisió judicial com un suport a la norma catalana i va considerar que demostra que el Govern central, que va recórrer la norma en el seu moment, “actua de forma molt bel·ligerant contra qualsevol llei catalana”.

La llei estableix que després de cinc mesos de suspensió l’alt tribunal ha de valorar si ratifica o aixeca el veto, sense que aquesta decisió impliqui una ratificació del text legal en qüestió. Els magistrats decideixen l’aixecament perquè consideren que l’Estat no aconsegueix provar “perjudicis a l’interès públic” i pondera que són més greus els que tindrien les arques catalanes si no es recapten aquests diners.

La suspensió cautelar no va modificar el calendari de liquidació de l’impost corresponent a aquest any, que es farà en el primer trimestre del 2017. Borràs va treure ferro al fet que l’impost segueixi sense aval i va explicar que la recaptació és més gran que els 11 milions que van arribar a les arques a aquest any perquè la nova llei d’emergència d’habitatge augmentarà el nombre de municipis on es cobrarà el tribut, que grava els pisos de grans tenidors que fa més de dos anys que són buits. Governació inclourà els nous recursos en els Pressupostos i amb aquests adquirirà més pisos socials.

El Constitucional considera a més que, en cas d’una sentència desfavorable, Governació retornarà fàcilment els diners als grans tenidors de pisos perquè “es grava un nombre determinat i reduït de contribuents, perfectament identificats”.

Si bé aquest impost és una eina que permet garantir l’ús social de l’habitatge, la Generalitat també va al·legar que li permet “reduir el dèficit públic” i complir amb “l’imperatiu constitucional de l’estabilitat pressupostària”. El PP el va recórrer perquè va considerar que era idèntic al recàrrec sobre l’IBI.