Juncker culpa els socis de passivitat contra el terrorisme

Dia de rotunds minuts de silenci, de declaracions altisonants, de grans gestos i d'enormes promeses. Després d'un minut de silenci eixordador a Brussel·les, la vicepresidenta de la Comissió Europea, Kristalina Georgieva, ha declarat aquest dimecres que la destinació dels atacs terroristes de dimarts són “la Unió Europea i Brussel·les”. El president Jean-Claude Juncker ha anat més enllà i ha explicat que “Europa és l'objectiu” en atacs com els de París i Brussel·les. Juncker ha reclamat una "Unió de la seguretat", a l'alçada de la unió energètica, la unió de capitals i la Unió Econòmica i Europea. Però ha estat el primer ministre francès, Manuel Valls, qui ha llançat els missatges més durs: "Estem en guerra", ha repetit dues vegades en una visita a l'Executiu comunitari, "i en els propers anys els socis de la UE hem d'invertir massivament en sistemes de seguretat adequats davant l'amenaça a la qual ens enfrontem".

La Comissió s'ha esforçat aquest dimecres en donar un missatge de normalitat: ha reforçat les mesures de seguretat, “però el treball continua; la vida segueix”, ha dit Georgieva: un terç dels funcionaris comunitaris s'han quedat a casa, però la resta ha anat a treballar com qualsevol dia.

Però l'endemà d'un gran atemptat, després de les habituals mostres de dol i solidaritat, ressorgeix la gran qüestió: l'equilibri entre llibertat i seguretat. Tant Brussel·les com París han posat l'èmfasi en la seguretat. Juncker ha reclamat "un augment de la col·laboració entre els serveis secrets europeus", i ha lamentat que aquesta sigui una petició típica del dia després d'un atemptat —com va passar després de l'11-S, després de l'11-M, després dels atemptats de Londres i després dels més recents de París— que després  queda en no res "malgrat les evidències que aquesta cooperació seria molt útil per als països europeus".

Juncker i Valls han citat el llistat de propostes dels últims mesos, que en gran part segueixen pendents. La proposta de més control de les fronteres exteriors de la Comissió està pendent al Consell Europeu. A la Directiva d'armes li queda encara cert recorregut legislatiu. I el mateix passa amb la possibilitat de compartir els fitxers amb bases de dades de viatgers, que segueix encallada al Parlament Europeu.

Brussel·les ha reaccionat als atemptats amb la convocatòria d'una reunió de ministres d'Interior de la UE, que se celebrarà demà, per coordinar la resposta europea al terrorisme de l'ISIS, segons el comissari Dimitris Avramopoulos. Es repeteix la seqüència dels atemptats de París: Avramopoulos, igual que Juncker, ha fet una crida per “reforçar la coordinació i l'intercanvi d'informació entre els serveis d'intel·ligència dels Estats membres”. Però ha reconegut que “hi ha una llacuna de confiança” que impedeix una col·laboració major.