El futur té el cor antic

El 1924, Manuel Azaña escrivia que Espanya no havia estat sempre “un país inquisitorial, ni un país intolerant, ni un país fanatitzat”. “A Espanya hi ha hagut durant segles un rierol murmurador de gent descontenta, del qual nosaltres venim i ens hem convertit en riu... Som els seus hereus”. La història del nostre país està jalonada de processos de progrés social que desperten en els moments de cruïlla històrica. El 15-M va obrir el camí a una nova Transició, va crear una nova gramàtica política del canvi que, malgrat això, porta a l'ADN el millor de la nostra història. És el que Juan Andrade anomenaria excedent democràtic: un capital acumulat des de les lluites per l'ampliació del sufragi, pel vot femení, un excedent que ve del constitucionalisme i la República, dels avanços de la classe treballadora i les seves organitzacions, de la Institució Lliure d'Ensenyança i el regeneracionisme de Costa, de l'Institut de Reformes Socials, dels avanços educatius republicans, de les reformes socials de Largo Caballero i de les militars del mateix Azaña.

Ara que es commemora l'aniversari de la nostra Constitució convé recordar que els límits a la continuïtat del franquisme van començar a traçar-se el 1962, gràcies a una classe treballadora que va començar a estar organitzada. La Transició i la Constitució del 78, després de la mort al llit del dictador, no van ser només un acord entre les elits de la dictadura i l'oposició democràtica clandestina, sinó també el resultat de l'embranzida del millor del nostre país. Malgrat els seus límits, la Transició va segellar un acord que va permetre grans avanços i una promesa d'expectatives de dignitat per a les noves classes mitjanes i els sectors populars.

La crisi i el 15-M són el resultat de la traïció de les oligarquies al gran acord de la Transició" Pablo Iglesias

La crisi i el sorgiment del moviment 15-M són el resultat de la traïció a aquest gran acord per part de les oligarquies. Per això, 37 anys després que es promulgués la Constitució del 78, volem homenatjar els nostres pares i avis per haver empès els avanços a Espanya i els convoquem a una nova aliança de generacions. No podem permetre que la Constitució sigui el patrimoni dels que l'han convertit en paper mullat. Avui reivindicarem l'esperit constitucional que subordina la riquesa a l'interès general, empenyent un nou acord que es plasmi en cinc garanties constitucionals per a la propera dècada. El moment constituent que estem vivint té un cor antic. Gràcies, 1978; hola, 2016.