Cars deliris de grandesa

El projecte faraònic que l'expresidenta Esperanza Aguirre va pregonar el 31 gener del 2007, consistent a aixecar en un terreny de Madrid la ciutat judicial més gran del món, ha resultat un fiasco caríssim. Del total de 130 milions d'euros desemborsats per la Comunitat de Madrid per finançar aquest conjunt, projectat per una sèrie d'arquitectes internacionals de prestigi, 105 s'han evaporat sense profit per a ningú, excepte per a una sèrie de constructors i gestors que han cobrat milionades per fastuosos edificis no construïts o tràmits burocràtics inservibles.

Per crear aquest complex judicial sense sentit, Aguirre va crear el Campus de la Justícia. Una entitat que, malgrat que es nodria exclusivament de diners públics, va ser configurada com a societat mercantil, cosa que va permetre malbaratar diners sense els controls pels quals es regeix l'Administració. Així, quedava exempta, per exemple, d'haver de presentar la seva comptabilitat a la Cambra de Comptes; i, alhora, permetia nodrir-la de treballadors col·locats per influència.

Encara que és cert que el 2007 no era fàcil intuir la virulència de la crisi que finalment, el 2008, va paralitzar el projecte, també és veritat que una gestió mínimament diligent hauria minorat un sacrifici econòmic com aquest. El Campus de la Justícia s'hauria pogut liquidar, per exemple, el 2008 o el 2009, i no estar el deute actiu, com ha passat, durant nou anys.

Impressiona veure la deterioració de l'únic edifici, dels 12 previstos, que subsisteix al terreny esmentat. I també saber que el Govern madrileny va vendre per 76 milions dos edificis judicials els jutjats dels quals va caldre traslladar a immobles privats i els costosos lloguers dels quals estan pagant ara els madrilenys. Als mateixos ciutadans a qui Aguirre va prometre el 2007 que la seva obra estrella de la legislatura no els costaria ni un euro, hauria d'explicar-los ara on van anar a parar els 105 milions malbaratats.