Ràfols-Casamada, per terra als Encants

"Sí, ara tothom amb rafóls però li van fer cas abans?", gesticulava ahir amb el seu rudimentari espanyol Hamal, que al final, no sap ben bé per quin tipus d'afecte sobrevingut o per pur fetitxisme després de la revolada de la jornada, s'ha acabat quedant dues fotos domèstiques d'Albert Ràfols-Casamada: una en què està pintant un mural i una altra en què, en un bar, amb abric, gairebé surt de la imatge. Les ha rescatat de la biblioteca privada del mateix poeta i pintor i de la seva dona, la també artista plàstica Maria Girona que Hamal, amb els seus col·legues, va adquirir fa pocs dies després que uns familiars (pel que sembla, nebots del pintor) buidessin el pis del que va ser Premi Nacional d'Arts Plàstiques el 1980 i, tres anys després, Creu de Sant Jordi.

Amb prou feines fa cinc mesos, el 8 de març, que va morir la vídua. Així de deleble és el rastre d'un a la vida: llibretes amb esbossos i notes personals, cartes, fotos, cartells d'exposicions i fins i tot quadres originals de petit format del matrimoni estaven escampats per la parada que tenen als Encants de Barcelona Hamal i el seu company Mohamed Essafi, que afirmen que desconeixien la importància de la identitat del propietari però que, en canvi, van pagar 2.400 euros, suma notable per aquest tipus de transaccions.

Divendres passat, l'escriptor Joan Pinyol, de Capellades, sense voler ho anava trepitjant tot, especialment els llibres, d'art i de poesia, que havien format la biblioteca de Ràfols-Casamada i que eren al terra de la paradeta, per arribar fins a un quadre del pintor en què es veu la seva mare d'esquena fent puntes de coixí. Dels 1.000 euros que li demanaven d'inici i com a part d'un paquet amb un bloc de notes autògrafes i un dibuix al carbó, es va baixar aviat als 600 euros. Descriu l'escena a l'article "Som un país de deixats" a la publicació digital Núvol on, a més de recordar que en una entrevista que va mantenir amb els artistes aquests es queixaven amargament que la seva fundació a Capellades estava paralitzada des del 1999 (en aquest estadi segueix), demanava la intervenció de les entitats públiques.

Algú per la Xarxa els devia avisar perquè ahir la directora de la Biblioteca de Catalunya (BC) es va personar ràpidament cap a les 11 del matí a la paradeta en qüestió. "No he vist gaire cosa, uns quants centenars de llibres, alguna llibreta amb anotacions i alguns quadres", admetia Eugènia Serra a aquest diari. La causa d'això era que, "per mitja hora, perquè encara li estaven posant els llibres en caixes", el col·leccionista i bibliògraf Enric Palmitjavila ("aquest passa per aquí cada dia", aclareix Hamal) s'enduia bona part del material per una quantitat de "quatre xifres".

Serra va poder, tot i això, frenar la venda de dos "grans" lots més de material fins que siguin examinats demà per tècnics de la BC. Així mateix, va contactar amb Palmitjavila per saber el contingut de la seva adquisició i, si fos el cas, recomprar part del lot si és d'interès públic. "El problema és que no sabem què hi havia a l'origen", confessa Serra, que s'ha trobat altres vegades amb hereus que es desfan d'un llegat familiar "però les alertes ens arriben abans que surtin a la venda; aquí el que dol és que no ens hagin contactat".

És la mateixa queixa que exposava ahir el conseller de Cultura de la Generalitat, Ferran Mascarell, a través d'una nota, en la qual admetia que "no hem pogut saber els motius pels quals s'han trobat als Encants documents de Ràfols-Casamada i Maria Girona, i més quan em consta que des del Museu Nacional d'Art de Catalunya s'ha mantingut contacte periòdic amb els hereus".

Fundació congelada

Precisament, segons un dels patrons de la Fundació Ràfols-Casamada, Antoni Pons, la Generalitat hauria d'haver aportat, amb l'Ajuntament de Capellades, gairebé dos milions d'euros per rehabilitar Can Bas, un edifici del XVIII de 1.700 metres quadrats en tres plantes que el consistori va cedir per 25 anys per acollir la fundació. "Està parat per falta de finançament per la crisi; vam fer un projecte executiu i les dues institucions havien de pagar al 50% el pressupost de les obres però no han complert el que es va acordar", va assegurar al maig a aquest diari. Unes nétes de Girona, Maria i Marga Fuchs Girona, van cedir en dipòsit, en canvi, 158 obres, olis que van heretar del seu oncle a la Fundació Perramon de Ventalló (Alt Empordà).

Poeta, pintor, pedagog, hereu de les avantguardes poètiques de preguerra i un dels impulsors de la modernitat lírica a Catalunya, l'episodi d'ahir Ràfols-Casamada potser l'hauria batejat "Paranys i raons per atrapar instants", com el seu poemari del 1981.