Com un ‘asadito’ va unir Messi, Neymar i Luis Suárez

“L’asado uneix”, afirma rotundament Pablo Moyano, argentí, de Córdoba, graeller del restaurant 9 Reinas de Barcelona, propietat, entre d’altres, de Xavier Escaich, exjugador de l’Espanyol i del Barça, de Martín Posse, que va arribar a l’Espanyol procedent del Vélez, i de Mascherano, que explica: “L’asado té una exigència principal: que la carn estigui ben feta”. “Al punt i més, n’hi diem nosaltres”, assegura Moyano. “Així li agrada a en Leo: sucosa, però marroneta”. I argumenta que no hi ha gaire diferència entre un rostit uruguaià i un d'argentí, “potser alguna manera de tallar, no gaire més”, i que els brasilers són més de barbacoa, estil americà, excepte els del sud.

L’‘asado’ no és més que una excusa per reunir-se amb la família o amb els amics

L’asado no és més que una excusa per reunir-se amb la família o amb els amics. Com el pollastre dels diumenges. Però quan la família la tens lluny, quan la teva família són els amics perquè has emigrat, es fa amb els amics. Mascherano no vol estendre's, com si aquestes reunions familiars també fossin un secret del vestidor. Però allà saben que si el trident ha encaixat com ha encaixat, és perquè fora del cap es fan i s’ho passen de meravella. “És estrany que un argentí, un uruguaià i un brasiler ens fem, però és així”, admet Neymar. “Tenim una bonica relació i quan hi ha entesa fora del camp és més fàcil entendre’s bé a dins”, afegeix Messi.

La imatge remet a un diumenge qualsevol de la temporada. És igual si és després de guanyar el Sevilla o abans d’enfrontar-se al PSG. “Han estat uns quants, no cada setmana”. La carn es demana al restaurant de Mascherano i la casa, normalment, la posa Javier, que para alguna cosa és “el graeller” . Perquè en això de l’asado, com en el futbol, també hi ha rols. Queda dit que a la graella, amb la carn –“amb paciència, tranquil·litat, i sense pressa”, explica Moyano—, hi ha Mascherano. “M'agrada, em desconnecta”, explica un matí a la ciutat esportiva. I allà apareixen Alves, Neymar, Suárez, Bravo, Adriano, Iniesta, Xavi alguna vegada i, per descomptat, Leo Messi. I les seves parelles, esclar.

Leo va arribar a dir-li primer en privat i després en públic que no el respectés tant, que fos ell mateix i que fes més gols

Hi ha qui prepara les amanides. També d'això se sol encarregar Javier. El que distreu el públic “amb boludeces”, com acostuma a dir Messi, és Alves, que sempre té alguna ocurrència. També col·labora amb la música, tot i que si aquell dia ha aparegut Ney, se n'encarrega el número 11. “El mate el prepara Suárez”, assumeix un testimoni. “I en Leo?”. “En Leo no fa res!. Sempre n’hi ha un que no fa res!”, riuen els que han compartit aquests moments. “En Leo juga a futbol!”, escup Mascherano.

“En Leo s’ho passa molt bé”. Expliquen que juga molt amb els nens. Per descomptat, amb el seu Thiago, però també amb els fills de la resta. “Es fa molt amb els nens”, diuen; “té un imant per a les criatures”. “I riu molt”. “Té molt bona sintonia amb Luis Suárez”, expliquen al vestidor. És estrany el dia en què no apareixen al camp d'entrenament els dos xerrant. “Li va semblar molt injust el que li va passar [la sanció de la FIFA per la mossegada a Chiellini] perquè, de fet, a ell li va succeir una cosa semblant quan per culpa de la Lliga va estar uns mesos sense poder jugar [perquè no li va tramitar la fitxa durant mesos]”, recorden al club. Les seves dones també s’avenen, cosa que ha facilitat la seva relació.

Leo recorda Ronaldinho

La relació amb Neymar és diferent. “En Ney és un pibe. Sempre ha tractat amb respecte en Leo, des que es van conèixer al Japó”. Fins al punt que un dia Leo va arribar a dir-li primer en privat i després en públic que no el respectés tant, que fos ell mateix i que fes més gols. “En el fons, en Leo recorda com de bé el va tractar en Ronaldinho i ell li ha estès la mà de manera semblant”.

En els entrenaments es piquen, al camp es busquen i els diumenges al matí, entre matambres, tall, entranyes, xoriços, pedrer i botifarrons, amb la carn al punt i més, el mate carregat a la uruguaiana, s'han fet amics. Com passa sempre, entre asaditos.