Crisi amb cara de dona

Sense tenir en compte el nivell de precarietat, les dones són les que estan rebent la pitjor part de la crisi econòmica. Aquesta és una de les conclusions de l'informe Insocat que aquest divendres ha presentat Entitats Catalanes d'Acció Social (ECAS), que aquest any ha intentat abordar la relació entre crisi, gènere i pobresa.

“Les dades ens mostren un empobriment material i unes condicions de vida cada vegada més dures”, ha assegurat Teresa Crespo, presidenta d'ECAS. La crisi ha aprofundit la bretxa històrica entre dones i homes. La taxa de treballs parcial d'elles (23,4%) gairebé triplica la dels homes (8,1%), una tendència que es manté des del 2008. “No és a causa de la conciliació familiar; les jornades d'aquest tipus vénen impulsades pel mercat laboral”, ha denunciat Fina Rubio, presidenta de la Fundació Surt.

La pensió mitjana de les espanyoles és un 38% inferior a les dels homes. Segons les dades de l'Institut Nacional de la Seguretat Social, elles guanyen 659 euros al mes; ells, 1.067. Això passa perquè han cotitzat menys, ja que la seva trajectòria laboral ha estat més curta o amb salaris inferiors. Les dades del Serveu Públic d'Ocupació Estatal revelen, per part seva, que les peticions d'ocupació dels homes es resolen més ràpid. El percentatge de casos per resoldre en el cas de les dones és del 53,4%, set punts per sobre de l'indicador masculí.

La disminució de la cobertura de les polítiques socials, com les guarderies o la retallada en les ajudes a la dependència, també té un impacte directe sobre les dones. “Activitats abans cobertes pel sistema públic tornen a l'àmbit privat no remunerat i recauen en les dones”, ha denunciat Fina Rubio.

“La dona sola amb fills a càrrec és un dels perfils amb més risc de cronicitat en la petició d'ajudes”, ha explicat Salvador Busquets, director de Càritas. “Està molt bé que s'aprovin lleis d'igualtat com la que va debatre el Parlament dijous, però es necessita que es dotin pressupostàriament”, ha insistit Crespo.