El número dos de Caja Madrid culpa Blesa i Rato de les targetes fantasma

Ildefonso Sánchez Barcoj, exdirector financer de Caja Madrid i de Bankia, assegura que tot el sistema de targetes opaques “es controlava i es designava des de la secretaria de Presidència”, és a dir, des del departament que dirigia primer Miguel Blesa i després Rodrigo Rato. “La secretaria de Presidència n'establia el límit màxim i tenia accés a tots els moviments que realitzaven les targetes. Aquest departament és el que tenia el control sobre el que es pagava; cap empleat podia estar per sobre del que assignava la Presidència”, han comentat en nom seu les fonts jurídiques que porten la defensa de Sánchez Barcoj.

Altres executius consultats per aquest diari han confirmat que les assignacions i el control de despeses estaven sota la supervisió de la Presidència “com no pot ser d'una altra manera en una qüestió tan delicada com aquesta”, comenten.

Sánchez Barcoj ha aparegut al llistat de targetes opaques amb una despesa de 484.200 euros [en els documents facilitats per Bankia hi figura a més una altra despesa de 90.900 euros el 2011 i 2012], la qual cosa el converteix en el primer d'una llista de 86 consellers i directius. Els seus pagaments anuals van ascendir a una mitjana de 60.500 euros. No obstant això, insisteix que no eren targetes opaques i que no ha fet res irregular. “No se'm va advertir mai que l'ús de la targeta podia no ser correcte, malgrat el control que existia sobre les targetes”. Assegura que es podien revisar des del departament de Targetes, des del de Comptabilitat i des de l'Auditoria Interna. No obstant això, Bankia afirma en l'informe enviat a la Fiscalia que estaven fora del sistema de l'entitat i que les seves despeses s'atribuïen a altres de legals de representació així com a “errors del sistema de programari”, com a sistema de camuflatge.

Sánchez Barcoj no era un directiu corrent a Caja Madrid. Va estar 34 anys a l'entitat i es va recórrer tot l'escalafó de dalt a baix. D'origen humil, va aconseguir un lloc rellevant sota la presidència de Jaime Terceiro; després es va convertir en la mà de dreta del seu successor, Miguel Blesa, i es va mantenir com a director general financer amb Rodrigo Rato. L'arribada de José Ignacio Goirigolzarri va suposar el final de la seva carrera. Va ser indemnitzat al febrer de 2014 amb 300.000 euros, però assegura que els va donar a la Creu Roja i a Càritas. Alhora, Bankia va prescindir d'Isabel Bastit, la seva dona, que era responsable de la territorial de Madrid Sud.

Segons un informe de Bankia, les despeses es van destinar a restaurants, hipermercats, viatges i extraccions en efectiu. Per això, Bankia va reclamar a Sánchez Barcoj 90.900 euros, quantitat que es va gastar entre 2011 i 2012, i que va tornar. Encara li quedarien per ingressar 393.300 euros. No obstant això, diu que està disposat a entregar els 484.200 euros a la Fundació Caja Madrid, amb la qual cosa hauria retornat 575.100 euros.

Ha escrit una carta al director general d'aquesta institució, José Guirao, en què li demana el número de compte per fer l'ingrés. “Si per al dia 10 d'octubre no ha tingut resposta, ingressarà els diners al jutjat”, assegura el seu advocat.

Sánchez Barcoj va gastar-se els diners en supermercats o en menjars privats? Ell no ho nega, però es defensa dient que “de vegades, utilitzava la targeta privada per pagar despeses que corresponien a l'entitat financera per la seva condició de directiu. No passava càrrecs d'aquestes despeses i, per compensar-ho, en altres moments va utilitzar la targeta de Caja Madrid o Bankia per a compres privades”. Diu que està disposat a revisar tots els moviments i demostrar que no n'ha fet un ús indegut. Ara la pilota és en mans del jutge Ruz.