Prendre’ns la moda seriosament

No hi ha res que defineixi millor la moda que la contradicció que li permet existir. Ja ho deia Miuccia Prada quan, referint-se al seu procés creatiu, reconeixia que tot allò que en un moment sabia del cert ho podia contradir al cap de deu minuts. Aquesta negociació entre oposats —bellesa i lletjor, atemporalitat i tendència, permanència i caducitat— que cada dia es materialitza de manera més o menys conscient en la roba que escollim vestir, explica les dinàmiques culturals, polítiques i econòmiques de cada temps: “com més nerviosa és una època, més de pressa hi canvien les modes”. Així ho anticipava Georg Simmel en un dels textos fundacionals de la sociologia de la moda, Filosofia de la moda, que dona títol al recull d’assaigs editat per Rita Rakosnik. L’estudi introductori i la curadoria dels escrits clàssics ens proposen pensar la moda més enllà de vestir-la per tal de dedicar-hi “l’anàlisi intel·lectual que es mereix” i evitar així “perdre’ns en banalitats i llocs comuns”.

Tal com apunta l’autora al pròleg, “creure que la moda no constitueix un ‘problema’ que val la pena abordar intel·lectualment, en la seva dimensió estètica i ètica, denota una actitud que detesto: la de prendre’s massa seriosament a un mateix”. Per tal de rebatre aquesta hostilitat envers la disciplina, Rakosnik ha escollit quatre textos que l’exploren “més enllà dels debats convencionals sobre identitats, subcultures i història social” i que ens faciliten una entesa més completa del fenomen, incloent-hi reflexions sobre bellesa, gust, estil i funcionalitat. Trobem a Giacomo Leopardi amb el seu Diàleg de la Moda i de la Mort, on ambdues reflexionen sobre permanència i caducitat; Théophile Gautier amb la seva defensa esteticista a Sobre la moda; Oscar Wilde, amb Filosofia del vestit, on reivindica la bellesa orgànica expressada a través de la indumentària; i, finalment, Georg Simmel, amb Filosofia de la moda, considerat “el primer escrit teòric que s’atreveix a mirar la moda com un objecte digne d’estudi”. Aquest últim és l’encarregat de reconèixer el caràcter dual i paradoxal de la moda i també de definir-la com un fenomen que va “de les classes altes a les baixes, mai a la inversa”.

He de reconèixer que, de tots ells, el meu predilecte és el diàleg “lúgubre i lúcid” que ens proposa Leopardi entre dues pulsions tan aparentment contràries com la moda i la mort, en què la primera desafia la segona. Tot i que la moda sempre aconsegueix sobreviure, les seves siluetes, teixits, colors i formes també caduquen i es reinventen amb l’objectiu de continuar narrant amb la màxima precisió el present de cada època i anticipant el futur que ha de venir. Encara que sempre trobem cínics que ho intenten, és impossible escapar de la moda.

El llibre també ens ofereix la possibilitat d’aterrar-la a la materialitat de la roba, relacionar-nos-hi des de la superficialitat o la vanitat, i reconèixer que, més enllà de qualsevol text acadèmic, de vegades la moda és aquell vestit negre que et serveix d’amulet sense necessitat de donar-hi més explicació. Per poder prendre’ns la moda seriosament, cal contemplar-la des de l’acadèmia, però també portar-la a la superficialitat i incloure en la seva definició aquelles coses més moralment qüestionables que també la fan possible. És en aquest punt entremig on més còmoda es troba per existir.

Filosofia de la moda 

Edició de Rita Rakosnik 
Ela Egeminada
120 pàgines. 16,50 euros