‘Els erms’, de Carlota Gurt: obsessió al pantà de Sau

A Made in Heaven (1987), una pel·lícula on Alan Rudolph filmava quina mena de placidesa duen les ànimes en el cel després d’haver mort, un home i una dona s’enamoren, però tal com passa a tots els habitants d’aquest espai lliure de preocupacions i de la noció del pas del temps, els arriba el moment en què, gràcies a l’obligatorietat de la reencarnació, han de tornar altra vegada a la terra. En renéixer, l’home i la dona se separen, i la pel·lícula consisteix en la narració de com intenten retrobar-se sense ser-ne conscients ja que no guarden cap record de la seva estada al cel, com si un passat ignot els orien­tés per unir-los de nou. Desconeixem si alguna cosa semblant mena les vides de Ramona Ra i Faust Cortés, l’assagista i el cap de la presa de Sau que protagonitzen Els erms, la novel·la amb què Carlota Gurt (Barcelona, 1976) ha guanyat el premi Llibres Anagrama de Novel·la 2026, però el cert és que, d’ençà de la Nit de Nadal en què coincideixen al parador construït davant de l’embassament, gairebé buit d’aigua a causa de la sequera pertinaç dels últims mesos i cobert d’una boira insondable que el fa invisible, cap dels dos no para de pensar en l’altre a pesar d’haver mantingut tan sols un breu i sobri contacte visual, sumits a partir de llavors en una mena d’obstinació mútua impossible de relacionar amb la pulsió sexual, amb el desig amorós, amb qualsevol vincle sentimental o intel·lectual. És veritat: “De vegades un fet incidental, una coincidència fugaç i sense paraules, pot canviar la trajectòria d’un món. O de dos mons”.

Quan els veiem per primer cop al vestíbul del parador, no podem concebre dues figures més oposades. La turbulència de la cabellera negra i l’elegància hipnòtica dels moviments del cos de metre vuitanta-tres d’alçada de Ramona contrasta amb l’obesitat de Faust, “un home bunyol de vent”, “un home de mirada dolça amb galtes de pa de pessic i cabells de crema catalana” —quan vol, la prosa de Carlota Gurt és creativa i flexible—, però no són les úniques asimetries que els separen: ella, per exemple, “fa anys que ha apostatat de la ficció com qui es cura d’una addicció perniciosa”; a ell, en canvi, “sí que li interessen les ficcions, el que no l’atreu gens és la realitat”.

Tanmateix, a mesura que se’ns va informant de les peripècies particulars de cadascú, anem conscienciant-nos que les seves vides morals potser no són tan distants. Desafortunats en l’amor, amb una nul·la gestió emocional, atabalats per una ànsia inconcreta que els fa sentir culpables d’alguna irregularitat de l’esperit, tots dos estan d’acord amb el comentari radiofònic d’un meteoròleg: “necessitem una gran pertorbació que ens doni una alegria”, tot i que la que ells esperen o busquen no té res a veure amb l’aridesa climàtica que inunda la novel·la, a la manera d’un correlat objectiu potser massa obvi. I no deixa de ser significatiu, especialment per a l’estructura de la novel·la, el més seductor d’Els erms —Carlota Gurt es proposa la demolició de les fronteres que creiem més establertes, les del temps, les de l’espai, les que diferencien ficció i realitat, com Cortázar en el seus contes—, que tots dos recordin en passatges diferents els personatges d’“aquella sèrie antiga en què travessant la boira accedien a una realitat paral·lela”: de la mateixa manera que Ramona, a l’habitació de Sau, somia Faust viatjant en tren des de Madrid a Barcelona durant la Nit de Sant Joan, assegut a la butaca de l’iryo, Faust se l’afigura entrant al bar del parador la Nit de Nadal mentre es pregunta si “pot un personatge imaginat imaginar qui l’imagina”. Parlant de Cortázar, Rayuela i els seus personatges, Lezama Lima observava una cosa vàlida per a Els erms i els protagonistes de Carlota Gurt: “el hombre es creado incesantemente y es creador incesantemente”.

Més enllà de la voluntat perceptible en excés de descriure el món ac­tual com un desert condemnat a l’explosió imminent, d’Els erms ens agraden tres coses. La primera, que en el somiar i l’imaginar dels protagonistes hi vagin irrompent a poc a poc un concepte nítid, una interpretació, una hipòtesi, unes formes pròpies de l’estar despert i de l’habitar en una realitat concreta: amb molta destresa, Carlota Gurt ens du a la realitat paral·lela existent a l’altra banda de la boira; la segona, que mentre es va produint el canvi d’escenari, se centri amb precisió clínica en els esdeveniments mínims de la soledat en un parador i en un tren, i que van ordint solapadament una transformació moral; la tercera és que acabem Els erms i agraïm a Carlota Gurt la delicadesa de no revelar-nos per què Ramona Ra i Faust Cortés s’atrauen tant.

Els erms 

Carlota Gurt
Anagrama
248 pàgines. 18,90 euros