Genís Roca: “Ni parlar-ne, de llengua minoritzada, el català és molt important a internet”

Tot i que la seva carrera professional l’ha dut per altres camins, la mirada que Genís Roca (Girona, 59 anys) manté d’ençà dels seus estudis d’Història i Arqueologia li permet veure l’actualitat amb molta perspectiva. Potser és gràcies a aquesta mirada que ha estat, i és, una peça clau en els canvis digitals a les empreses i la cultura a Catalunya. Cofundador de la consultora Roca-Salvatella, de la qual va sortir fa quatre anys, ha estat assessor o membre dels òrgans de governança al RACC, el Grup Enciclopèdia, la fundació Mobile World Capital, el Museu Picasso, el Govern i l’Ajuntament de Barcelona, entre d’altres. També és president de la Fundació Accent Obert, el nou nom de la Fundació.cat. Ara publica un llibre, La revolució inevitable (Ara Llibres), una breu presentació del gran canvi digital en què estem immersos.

Pregunta. Ja que estem en una introducció: què és la intel·ligència artificial?

Resposta. És un nou estadi evolutiu de la contínua incorporació del software a tot. Ja fa temps que ens recolzem en programes informàtics per a gairebé tot. La IA és només un estadi superior: són algoritmes, però combinats amb històrics d’informació permeten inferir resultats. La cosa canvia, és més interessant, i el primer impacte és que aquesta nova generació de software ha de substituir l’anterior a tot arreu.

P: La transició és llarga però va molt de pressa. Els éssers humans ens podrem apropiar d’aquesta tecnologia?

R: I tant, com vam fer amb el foc, com farem amb totes. Jo no descarto que aquesta tecnologia ens estigui tornant a tots imbècils, però això s’ha dit sempre. Sòcrates estava en contra de l’escriptura, perquè perjudicava la memòria. Potser tenia raó, però l’escriptura va obrir moltes possibilitats. Crec que estem en un debat similar.

P: Les empreses quin impacte estan notant?

R: L’impacte més fort és que ara hi ha fluxos constants de dades en temps real. El supermercat, en funció de quants plàtans hagi venut, de la previsió meteorològica, de si als pobles del costat serà festiu o no, ara té una sèrie de dades que li permeten prendre una decisió sobre quants plàtans posar a la venda demà. Aquestes decisions, sense el software de nova generació, no són possibles.

P: Quins problemes associats hi ha?

R: La societat industrial es va organitzar al voltant del treball i va caldre endreçar les condicions del treball. A la societat digital encara no estan endreçades les condicions de la informació. Hi ha feina per fer, i necessitem gent com els primers sindicalistes, que es van trencar la cara pels drets del treball. Per mi Julian Assange és una d’aquestes persones ara.

P: Al llibre analitza els temors que hi ha al voltant de la IA: de perdre la feina, de perdre el control davant les grans corporacions... Hi ha un cert enyor de la internet de fa uns anys, que es percep més democràtic i obert?

R: Sí, però jo en lloc de quedar-me en l’enyorança prefereixo participar de la lluita de com vull que sigui el futur. Penso que les coses poden ser millors, o pitjors, però vull participar del seu disseny.

P: Què hi té a dir la Unió Europea en aquest disseny?

R: Europa porta massa temps acostumada a imposar el seu marc cultural a la resta, i ara que ens ho fan, no ho portem bé. Crec que Europa no arribarà a temps de ser partícip del disseny del món. Perquè no tenim la tecnologia, ni la capacitat econòmica i energètica, ni la geopolítica. No hi ha temps: més que Europa, el que hem de construir en els propers 25 o 30 anys és Occident. Un bloc cultural que entengui de la mateixa manera la societat digital.

P: La proposta recorda els blocs geopolítics de 1984, d’Orwell.

R: En algun moment, Europa era aquest projecte suprageneracional que s’havia de construir per al futur. Però era el somni dels nostres avis, ara el somni ha d’anar més enllà, perquè Europa no hi juga res.

P: Quina posició té el català en la societat digital?

R: Ara hi ha un canvi en marxa. En la internet de Google, quan faig una cerca m’ofereix uns resultats el 70% dels quals són en anglès. La probabilitat que em surti un resultat en català és mínima, i per tant necessito discriminació positiva, més resultats en català, que seran per tant del context cultural català. En canvi, amb la Internet de ChatGPT tenim un problema. Perquè em pot contestar en català, però no sé si la manera en què ha elaborat la resposta parteix del context cultural català. Tenim una proposta molt desenvolupada per a això: que el motor d’intel·ligència artificial, si l’hi demanes, es pugui limitar a un subgrup d’informació de la cultura catalana per respondre segons el context català. Per això necessitem massa crítica de contingut en català i d’usuaris. Perfecte, ho tenim.

P: Ja ho tenim?

R: Som una cultura important en el desplegament de la societat digital. Fa 20 anys ja vam fer el domini .cat, que va ser un precedent del qual s’han beneficiat totes les cultures del món. Després de la Wikipedia en anglès, la segona en crear-se va ser la Viquipèdia catalana. Poca broma. A cada època d’internet, els catalans han jugat un paper rellevant. Estic molt mosca quan diuen que som una llengua minoritzada. Passo d’anar traumatitzat per la vida. La meva és una de les cinc llengües més potents d’internet.

P: Més enllà d’internet, com veu el panorama cultural català?

R: Molt malament. És una característica d’Europa: la cultura és un dels luxes que ens hem donat, i el subvencionem. Però la cultura subvencionada m’allunya de la idea que tinc de cultura. La cultura molesta, discuteix el poder, es caga en tot, es rebel·la. Una cultura subjugada, que no pot ser viable sense la subvenció, és amable amb el poder, és lleure. Kafka deia que si escrius una novel·la ha de ser un cop de destral al cap.

P: La cultura digital no pot ser un revulsiu?

R: Hi ha més contingut que mai, però el món digital està destrossant molts models de negoci i està precaritzant moltes feines. Pensem per exemple en els músics i com els ha afectat l’streaming. És fals que el digital sigui una alternativa, perquè un artista és lliure i independent. És molt fàcil publicar, però molt difícil ser rellevant. Falta alguna cosa més. Hem comptat que tenim uns 2.000 creadors de contingut en català, però s’han de posar en xarxa, que és el que estem fent.

P: Al llibre parla de revolució digital, no de transformació. El conflicte és inevitable?

R: Hi ha conflictes claríssims ja ara: al voltant dels drets de la informació, de la redistribució de la riquesa, de la privacitat... Hi ha qui parla de transformació digital com si no haguéssim de prendre gens de mal, i potser una mica sí que en prendrem. Ens hem d’organitzar, hem de tenir una estratègia.

La revolució inevitable

Genís Roca
Ara Llibres
96 pàgines. 12,95 euros