Biblioteques per créixer (que ja anem tard)

Fa poc va ser la festa major de Montmeló i el pregó el va fer la directora de la biblioteca, Fina Bassons. La vaig trobar una idea fantàstica. Hi ha moltes maneres de connectar-nos amb la lectura i la literatura, i una és donar-los el lloc necessari en la quotidianitat. Lloc en l’imaginari, en la vida cultural a mà, i lloc físic, amb prou espai. La biblioteca de Montmeló ha complert trenta anys a l’edifici actual, la Fina en fa vint-i-nou que hi treballa, i tenen projectat un nou emplaçament per guanyar superfície.

Molts pobles i ciutats han crescut, i així com es pensa —tard, però s’hi pensa— que caldrà ajustar-hi l’escola i l’ambulatori, encara es pensa molt més tard —si s’hi pensa— a ampliar la biblioteca. On no han tingut gaire clara la necessitat de l’accés universal a l’educació, la cultura i la formació, s’hi sol pensar menys. És fàcil que passi en municipis una mica rics, de riquesa mal repartida, és clar, i que es pensi primer en la piscina coberta i la gespa artificial. M’han explicat casos flagrants que han deixat perdre una subvenció per a un projecte de nova biblioteca que només podia ser mastodòn­tic, o que se’ls han florit llibres del fons mentre es marcia la subvenció. N’hi ha d’indignament petites en relació amb el nombre d’habitants, i n’hi ha que, sense arribar a tant, necessiten una ampliació, com la de la Garriga, per ampliar, també, la programació i els públics. En trenta anys les biblioteques han can­viat moltíssim. A més de continuar sent indret de lectura, estudi i recerca, són una plaça de relació i d’activitat, per a totes les edats. Els clubs de lectura, els contacontes, els recitals, les xerrades... promouen la curiositat, el creixement.

Un d’aquests dissabtes tòrrids que només convidaria a la liquació del cervell, vaig fer un taller literari a la biblioteca de Calonge: quina sorpresa meravellosa comprovar l’ambient d’atenció, de ganes de compartir i d’expandir universos que s’hi creava! Les biblioteques són una gran palanca per a la sorpresa. I també són, si no s’espatlla l’aire condicionat, un refugi climàtic, element de salut capital. Això és tan capital com trobar un espai còmode i agradable per llegir, per estudiar, per relacionar-se amb els altres a través de la lectura, per conversar, per escoltar...

Els infants de seguida clissen a quina cosa es dona importància i a quina no. Quin missatge reben quan la biblioteca és una instal·lació esmunyedissa, arraconada? Per a ells, és el temple d’entrada i crescuda en les històries, en la lectura, a més del que ofereix casa, si hi ha llibres. La biblioteca del meu poble em va obrir l’escletxa per imaginar coses que no sabia que podria imaginar, no només en el pla literari. La imaginació obre camins, fa florir arreu. Potser un regidor o un gestor em mirarà i dirà: bufanúvols! Jo li diré: passa una tarda a la biblio­teca, amplia-la, posa-hi activitat i acolliment, activitat pensada i amb sentit, interessant, i veuràs com la salut i l’humor de la ciutadania hi surten guanyant.