Mor Florència Ventura, l’esposa de Josep Benet

Florència Ventura Monteys, vídua del líder antifranquista Josep Benet, ha mort als 103 anys a Barcelona. Nascuda a Sant Andreu de Palomar, el seu pare -Joan Ventura- era un metge del barri casat amb Joaquima Monteys, una dona de família benestant. La situació econòmica dels Ventura Monteys no era fàcil i molt jove Florència va haver de d’ajudar a casa, cosint amb la màquina que va comprar o fent classes a una escola de pàrvuls. Al Casal Catòlic va conèixer Josep Benet, quan l’antic escolà de Montserrat i aleshores estudiant de Dret ja iniciava el seu compromís contra la dictadura. Ell s’havia fet el jurament de dedicar la seva vida a la reconstrucció nacional. El 6 de gener de 1944 Benet li va regalar un llibre amb aquesta dedicatòria: “La dona forta, qui la trobarà? Perquè la seva valor sobrepuja de molt la de les pedres precioses. Jo la cercava, Florència, i en tu l’he trobat”.

Florència Ventura -una dona intel·ligent i ferma- se’n va enamorar perquè sabia que ell mai li fallaria. La seva fidelitat ha estat eterna.

Durant el festeig ella va a començar a ser la còmplice fidel de l’arriscat activisme catalanista del seu promès. Si calia comprar i cosir teles grogues i vermelles per fer una senyera, ella ho feia. Si al tramvia que els portava de Plaça de Catalunya a Sant Cugat pujava un policia, ella sabia que ell l’abraçaria i així la policia no li faria obrir la maleta on duia premsa clandestina o la traducció al català de la Divina comèdia de Josep Maria de Sagarra. Es van casar a Montserrat després de les Festes de l’Entronització de 1947. Van anar a viure a un pis del carrer de Calvet que van poder trobar gràcies a la seva família. Quan van començar a conviure ella ve veure que ell sempre havia dut sabates d’un peu més petit del que li corresponia. Estar pendent d’aquell home de salut fràgil va ser la seva vida i el compromís nacional de Benet el va fer seu.

Durant la dictadura ella era conscient que tenien el telèfon intervingut o que si detenien al seu marit ella hauria de deduir com hauria estat la seva coartada; arran d’una caiguda de l’Assemblea de Catalunya, per exemple, Benet va dir que no havia assistir a la reunió perquè havia anat a comprar uns dolços per celebrar l’aniversari de Florència. L’etapa més dura que van viure va ser durant els mesos que Benet va estar amagat arran dels Fets del Palau de 1960. Aleshores ella mantenia contactes i feia arribar la correspondència que ell escrivia per mantenir actives les seves campanyes polítiques. Com que Benet no conduïa, ella el duia amunt i avall. També a la casa de Dòrria, on estiuejaven i que van comprar amb els seus estalvis.

Malgrat els dubtes que tenia del compromís del seu marit amb el PSUC, Ventura sempre va recolzar la trajectòria política del seu marit. Jubilat, quan Benet dirigia el Centre d’Història Contemporània de Catalunya, Florència l’anava a buscar i preguntava als col·laborador del seu marit si l’havien vist fumar.

Quan l’any 2000 Benet va rebre la Medalla d’Honor de la Generalitat, Benet va cloure el seu discurs amb aquestes paraules: “la dedico, naturalment i molt especialment, a la meva muller, la comprensió i la col·laboració de la qual han fet possible tota la meva obra. Ella ha hagut de patir aquell meu jurament: moltes hores d’angoixa, i moltes hores, també, de renúncies i molts sacrificis”. Josep Benet ho va reiterar a la dedicatòria del seu primer volum de memòries.

Després de la mort del seu marit, Florència Ventura es va dedicar a preservar el seu llegat cívic i com a historiador. Va tirar endavant l’edició de l’obra pòstuma amb la col·laboració de Josep Poca (primer el Joan Peiró, després el Carrasco i Formiguera, també l’obra dispersa). Va fer els possibles perquè Jordi Oliva seguís la recerca sobre el cost humà de la Guerra Civil i movia tots els fils que podia perquè el Centre d’Història Contemporània de Catalunya mantingués la seva autonomia com a centre de recerca.

No va faltar als homenatges que feien a Josep Benet i un dels darrers actes als que va assistir va ser a la inauguració de la Plaça Josep Benet i Morell, situada entre la rambla de Fabra i Puig i l’avinguda Meridiana, just davant de l’estació de de Sant Andreu Arenal. Era el 28 de gener de 2023, amb cents anys fets i la seva elegància de sempre.