Bars i restaurants per descobrir aquesta primavera a Barcelona

Amb la primavera recent esclatada, tornem a les recomanacions estacionals de bars i restaurants per descobrir a Barcelona. La majoria són nous, com el Bar Dijous, el segon Alegria, el traspassat Veracruz o el mexicà Salsa; però també parlem de clàssics com La Taverna del Clínic, que celebra vint anys. De destacable, que la cuina catalana segueix a l’alça i que la joventut menja macarrons i croquetes sense complexes, però també fricandó, escudella i capipota. Hi ha fins i tot qui es proposa mantenir l’escudella a l’estiu, igual que els asiàtics segueixen fent ramen. Diríem que són optimistes, però sempre hi ha hagut qui menja sopa tot l’any.

Bar Dijous

No hi aneu ni dilluns (com vaig fer el primer cop!) ni dimarts, però sí de dimecres a diumenge. Com el dijous volen estar al mig, però no per molestar, sinó per ser al centre de la conversa, de les taules, dels veïns i de la gent de Barcelona que encara confia que es pot menjar cuina casolana a un preu raonable en un carrer tan gentrificat com Consell de Cent. No inventen res, sinó que ofereixen receptes tradicionals en una zona on són escasses. Es podria dir que han pujat al carro d’aquest retorn als bars de tota la vida actualitzats, però és que se n’han perdut molts abans. I encara no es pot parlar de remuntada. Esqueixada, macarrons, fricandó, truites, patata i mongeta, bacallà a la llauna... De postres, xuixo, i per beure, porró. Al darrere dels focs hi ha Joan Vallès, que va comandar massa poc temps el Gegant del Poblenou, i funciona aquí amb una cooperativa gastronòmica. No tenen menú, però sí una fórmula del dia. Tries un plat principal i pel seu preu més 4 euros hi afegeixes un entrant, pa, aigua i cafè. Si hi aneu amb ganes de gaudir també us podeu menjar una bona mitjana de bou o un suquet de peix. Consell de Cent, 93, Barcelona. Preu mitjà: 20-40 euros

Bar Alegria Gràcia

Seguim amb alegria el retorn dels bars. Tomás Abellán, que ja fa temps que serveix Alegria en un bar cantoner de l’Esquerra de l’Eixample amb una de les terrasses més fotogèniques de la ciutat, ha obert a Gracia una rèplica de la fórmula que li funciona. Amb una reforma respectuosa amb l’essència de Can Tosca, el bar dels anteriors amos que es van jubilar, el local segueix traspuant barri i quotidianitat, amb la mateixa barra d’acer inoxidable i alguns retocs en la decoració que també remeten a temps passats, com el terra, que és nou però ningú ho diria. A la taula arriben clàssics com les anxoves amb mantega fumada, la truita trufada, el bikini de mozzarella, pernil i tòfona negra; els pèsols amb botifarra, l’ensaladilla russa anb gamba o el tàrtar de tomàquet. De postres no us perdeu el flam ni el pastís de formatge. Carrer Torrent de l’Olla, 77, Barcelona. Preu mitjà: 30 euros

El Veracruz

Aquí parlem d’un altre traspàs, a la Dreta de l’Eixample. Els propietaris del Veracruz també es jubilaven i ha estat Gerard Sans, que venia del Mercader de l’Eixample, qui se l’ha quedat. Gairebé no ha tocat el local, que conserva una llarga barra d’acer inoxidable i una cuina petita al darrere. No sembla el més còmode del món, però l’ha volgut mantenir així i centrar-se en oferir una bona cuina per als veïns, a qui els han omplert el barri de locals de brunch. Fan un fricandó de deu, mèrit del cuiner Marcos Costa. També val la pena la sarsuela, perquè no es troba enlloc i porta una picada finíssima amb els seus trossos de rap, musclos, gamba, escamarlà i cloïsses. Escudella barrejada, llenties, fideuà o macarrons tenen el seu dia. I per postres, xuixo. Carrer Mallorca, 321. Preu mitjà: 25 euros.

Trü

Pujant el llistó de la tradició acaba d’estrenar-se Trü, el nou restaurant informal d’Artur Martínez al centre de Barcelona. Parlem d’informalitat en relació a l’Aürt, el seu projecte de l’hotel Hilton Diagonal, amb una estrella Michelin, que ara està tancat però obrirà aviat en una nova ubicació. Al Trü fa una oda a la cuina històrica i arrelada al territori, però allunyada de tòpics i típics. L’explora per elevar-la i la situa en el que ara s’anomena nova cuina catalana. La dinàmica és compartir platets, però es bo començar pel consomé de farigola. Després, picar una mica d’aquí i d’allà: la truita amb suc de capipota, molt gustosa; la broqueta de fricandó de llengua (deliciosa!); el gofre trinxat amb col, una versió del famós de la Cerdanya; l’ofegat de faves i pèsols, que porta alguns pèsols negres (una varietat menys noble i més farinosa que en la mesura justa hi queda bé); l’arròs cremós de pollastre a l’ast, molt melós; o les làmines de presa de gla curada i praliné de pinyons i ceps que no fallen. Les postres més sorprenents són la coca de llardons gelada. No us la perdeu. Carrer Còrsega, 232, Barcelona. Preu mitjà: 50 euros.

La Taverna del Clínic

Les novetats s’emporten titulars a tort i a dret, però també cal posar en valor la persistència, com en el cas de La Taverna del Clínic, que celebra el vintè aniversari en plena forma. Va començar com un petit restaurant de barri i s’ha convertit en un gastronòmic de referència liderat per Toni Simoes, deixeble de Santi Santamaria. Tornem a parlar de cuina tradicional actualitzada, però des d’una forma molt més respectuosa amb l’essència del producte, que mana en cada plat. Marisc gallec, peix de llotja, verdures de proximitat i un carro de formatges prèmium. Per a la celebració, han dissenyat un menú que recull els plats més icònics. D’entrants, pa amb tomàquet i pernil ibèric de gla de la serra de Gredos, patates braves al seu estil, i múrgoles amb crema de foie-gras. A continuació canelons d’ànec i bolets, trifàsic de morro de bacallà i cua de bou al vi del Priorat. Per acabar, torrada de Santa Teresa amb gelat de iogurt i tot regat amb cava Torelló. Carrer Rosselló, 155, Barceona. Menú aniversari: 65 euros.

Superauto

Auto Rossellón ha passat pel túnel de rentat i s’ha convertit en Superauto, un local on la xef i empresària Ronit Stern s’ha desmelenat per cuinar el que li ve de gust, al costat del seu soci i marit Rafael Campos. El resumeix com una casa de menjars amb esperit lliure i sabor global, difícil de definir i classificar. La fundadora de La Balabusta i Oz Natural Bakery aposta per plats eclèctics d’inspiració internacional com dumplings de gamba de Palamós i pollastre amb vinagre negre; coliflor cruixent amb crema d’api-rave i chimichurri; o schnitzel (filet empanat austríac que es menja molt a Israel) amb pernil, brie i mostassa adobada. Els pans són boníssims, no els passeu per alt. La carta serà canviant, així que sempre hi haurà alicients per tornar-hi. Carrer Rosselló 182. Preu mitjà: 35-45 euros

Mercado Central

Després de seduir els peruans i el públic local amb la taverna Pueblo Libre, on s’hi menja molt bé la cuina de guisats i cullera, el xef Pablo Ortega ha obert Mercado Central al Poble-sec, una cevicheria que ret homenatge als mercats que abasteixen les cuines de ciutats i pobles. El local s’inspira en el mercat de Lima i té una barra per trencar la barrera amb els clients. Al Pablo li encanta conversar i explicar als comensals tot allò que vulguin conèixer de la seva gastronomia. Hi trobareu els ceviches típics de carrer, com el clàssic carretillero, molt ben equilibrat; el nikkei, que fusiona la cuina peruana amb la japonesa; o el de pop brasejat. Tots deliciosos, igual que els arrossos i guisats mariners. Si el pisco sour, el còctel clàssic peruà amb clara d’ou, us sembla massa farragós tasteu el chiclano, que és més fresc i lleuger. Carrer Creu dels Molers, 4, Barcelona. Preu mitjà: 45 euros.

Salsa

Després de l’èxit del Salsa del carrer Laforja, els tres socis d’aquest restaurant mexicà fundat per catalans, que va començar com un delivery, han obert el segon local al carrer Muntaner. Amb una base molt marcada mexicana, incorporen productes i tradició de la cuina catalana. Són delicioses les croquetes de cochinita pibil, de la mateixa manera que l’ensaladilla Pacífic amb gambeta arrebossada o el tàrtar de corbina amb raifort. Aquó cal menjar tacos i quesadillas, les que més us agradin perquè totes les fan bé. N’hi ha un tipus que es diu Salsa i combina a la perfecció pollastre rostit amb pico de gallo amb una salsa que li diuen secreta i és de mango. Si sou xocolaters acabeu amb els tequeños de nutella (no embafen) i en qualsevol cas amb la pinya oaxaquenya. Carrer Muntaner, 124, Barcelona. Preu mitjà: 20 euros

Danielle Pacheco Chocolatier

Acabarem en una xocolateria, per fer les postres o un regal. Danielle Pacheco és una xocolatera que fa un any va obrir la seva pròpia botiga amb obrador a Sarrià, just al davant de la clínica Corachán. Té pocs productes però molt ben treballats i deliciosos, començant pels bombons, la seva especialitat, que elabora amb xocolata de qualitat i diferents ingredients per donar-los un toc de sabor. Aquests dies de Pasqua també ha fet ous en diferents versions i, seguint la seva convicció d’evitar residus innecessaris, els ha posat dins d’un pot de vidre reutilitzable. Un petit comerç que val la pena tenir al radar perquè els bombons sempre fan queda bé. Carrer Buïgas, 4, Barcelona.