‘Göteborg’, de Jordi Casanovas: la teoria sueca de l’amor

L’amor, el temps i les segones oportunitats són temes que no passen mai de moda. La fatídica pregunta “Què hauria passat si…?” ens pot arribar a martiritzar. La societat es divideix entre els conformistes i els aventurers: els qui s’aferren a la primera relació de la seva vida com a una taula de salvació i els qui s’estimen més anar de flor en flor. No és el més habitual que Jordi Casanovas estreni un text basat en l’amor, però Göteborg s’assembla a algunes de les seves obres anteriors: personatges intel·ligents que qüestionen el seu present, viatges al passat que van del flashback a la física quàntica, la cultura popular com a factor determinant d’una generació... Göteborg ens explica la (re)trobada d’una nit entre la Paula i el Sergi, dues persones que van passar uns dies a la ciutat sueca quan eren adolescents.

Roger Coma, un dels actors que encarna millor el paper de “català atabalat” és el Sergi, un home que es troba tranquil·lament a casa en bata i pijama quan rep la visita de la Paula, interpretada per Maria Molins. La dona té una missió, i la seva arma secreta és un diari escrit per ella mateixa quan tenia divuit anys: un viatge de fi de curs a Suècia, un concert de Depeche Mode i una nit de la qual, per culpa de l’schnapps, no té constància escrita. Junts intentaran reconstruir què va passar fa trenta-dos anys, i les escenes del passat estaran interpretades per Jan Mediavilla i Berta Rabascall en els papers del Sergi i la Paula adolescents.

La comèdia va de menys a més, amb dos personatges ben definits que representen dos estils de vida: el Sergi és brillant, analític i obsessiu (una mena de Sheldon Cooper a The Big Bang Theory); la Paula és impulsiva, independent i rebel. Els seus estils de vida xoquen amb les promeses de l’amor romàntic en la societat occidental: la Paula va fugir al nord, pensant que la coneguda com a “teoria sueca de l’amor”, que defensa que cada individu ha de ser feliç de manera autònoma, la salvaria. El Sergi s’ha quedat, en certa manera, resignat amb la vida que li ha tocat viure, però aquesta nit tot pot canviar: tenen la possibilitat literal de modificar el passat. Entre les pel·lícules de Michel Gondry i el retrat sociològic i sentimental de la generació X, Jordi Casanovas planteja una comèdia més de somriure que de riallades que ens pot interpel·lar a tots.

Els joves Rabascall i Mediavilla defensen molt bé els seus papers, tot i que un pèl estereotipats i amb poques escenes, mentre que les seves versions adultes tenen arcs de personatge més desenvolupats. Maria Molins està una mica monòtona en el primer tram de l’espectacle, tant de to com d’expressió corporal, i les revelacions del seu personatge sonen una mica inversemblants. La nostàlgia del futur i la idealització de la joventut arribaran al punt àlgid en el tram final del muntatge, quan Casanovas es posa més imaginatiu i planteja una trobada molt bonica entre els personatges en les seves edats diferents. Com a Retorn al futur en versió teatral, o la possibilitat de canviar el nostre passat que molts hem desitjat. Ens hi atreviríem?