‘La porta del sol’ d’Elias Khoury, la gran novel·la de la Nakba

La porta del sol d’Elias Khoury és la gran novel·la de la Nakba (“catàstrofe” en àrab). Narra la tragèdia dels palestins de Galilea, al nord del que ara és Israel, quan arran de la creació de l’estat jueu unes 750.000 persones van fugir o van ser obligats a abandonar les seves llars. Per als jueus, l’anomenada Nakba va ser un front més en la seva guerra per la independència, en què van lluitar contra cinc exèrcits àrabs; per al palestins, fou la gènesi de la seva identitat col·lectiva. Ara que la història no resolta dels palestins torna a dominar els mitjans, Club Editor reedita aquesta obra que van publicar originalment el 1998 amb traducció de Jaume Ferrer.

Els palestins de Galilea eren, com diu un personatge del llibre, “una colla de grillats armats amb escopetes que fèiem guàrdia als pobles”. No els unia cap sentiment nacional. Tenien un fort arrelament a la seva terra, comunitat i cultura, però no eren pas tan diferents dels àrabs del Líban, Síria i Jordània. La identitat nacional palestina va prendre forma des de la diàspora arran del seu desplaçament: “La veritat és que els que van ocupar Palestina són els mateixos que ens van fer descobrir la pàtria, just en el moment d’arrabassar-nos-la de les mans”.

Sembla adient que sigui Club Editor qui publiqui La porta del sol a Catalunya; en molts aspectes, aquest llibre recorda Incerta glòria, la gran novel·la de Joan Sales, fundador de l’editorial. Aquestes paraules de Jonàs, inescrutable antiheroi de la novel·la, no semblarien fora de lloc en boca de Juli Soleràs: “La gent es pensa que tots els combatents som herois, i no és pas veritat. Lluitem de la mateixa manera que respirem, que mengem i anem de ventre. La guerra no és res: res de res. Lluites, i prou”.

Aquest cinisme i desencant caracteritza el to de la novel·la, que desconstrueix els mites que dominen l’imaginari col·lectiu palestí i sobretot els mites que envolten la Nakba. Furgant en la memòria, els personatges que van viure el 1948 arriben a la conclusió que la Nakba era inevitable, perquè no van lluitar com a poble unit, definit i organitzat. Cadascú lluitava per salvar la seva petita realitat, un sentiment encapsulat en aquesta frase memorable: “Jo no lluito per la història, jo lluito per una dona que m’estimo”. També desmunta tòpics sobre els israelians, amb escenes de trobada entre jueus i palestins plenes d’estranyesa i ambigüitat.

El llibre és el monòleg de 600 pàgines que deixa anar el doctor Khalil al seu admirat Jonàs, que està en coma a un hospital libanès. Khalil s’amaga en aquest hospital perquè és acusat de matar la seva xicota, que prèviament havia matat el seu amant —embolic digne d’una telenovel·la egípcia—, i aboca les seves dèries, reflexions i preocupacions sobre el company insensible; en fer-ho, fa un repàs a la història dels refugiats palestins del Líban.

Així, La porta del sol no és només un homenatge al caràcter oral de la mitologia palestina, sinó també a la tradició oral que traspua la literatura àrab des de Xahrazad i més enllà. Aquest caràcter oral engendra una novel·la que no es llegeix ni s’escolta, sinó que més aviat bressola amb el vaivé continu de les divagacions. Les fugides ocasionals al realisme màgic contribueixen a aquesta boira embriagadora, on són menys importants la cronologia i la veracitat que el sentiment.

Khoury, que va néixer precisament el 1948 i va morir l’any passat, no era palestí. Però va dedicar molts anys de la seva joventut a lluitar per Palestina, primer amb les armes, allistant-se a Al Fatah, i després amb la ploma. Va dedicar anys a recopilar testimonis de la Nakba, entrevistant refugiats palestins al Líban, i el resultat va ser aquesta novel·la. Hi ha una llarga secció al cor del llibre que reprodueix aquests testimonis. Com el famós apartat central del 2666 de Bolaño, la secció es fa eterna, feixuga i devastadora. Amb riquesa de detall, mirada resolta i melodrama desacomplexat, en Khalil repeteix les històries de fam, abús, tortura i execucions d’una crueltat difícilment suportable que ha sentit explicar. És igual que siguin records deformats pel trauma i exagerats pel temps; el seu valor rau que són la base del sentiment nacional palestí, la història d’una nació que, en tant que comença pel seu final, és tota escatologia.

La porta del sol 

Elias Khoury. Traducció de Jaume Ferrer
Club Editor
608 pàgines. 26,95 euros