I si el català estigués repuntant?

L’Enquesta d’Usos Lingüístics de la Població (EULP) és l’enquesta de referència de la Generalitat i del gremi sociolingüístic, però no és l’únic instrument que ens proporciona dades sobre la situació de les llengües a Catalunya. L’any 2022, només un any abans que comencés el treball de camp de l’EULP 2023, es van donar a conèixer els resultats de l’Enquesta de Característiques Essencials de la Població i els Habitatges de 2021 (ECEPOV en castellà). Tot i que el títol no ho indica clarament, l’ECEPOV està en la línia de l’EULP i conté preguntes sobre la llengua inicial, el nivell de coneixement de les llengües i la freqüència d’ús en tres àmbits concrets (la família, les amistats i la feina/escola). L’ECEPOV va treballar amb una mostra de 49.120 persones, nombre que contrasta amb la mostra real de 8.682 de l’EULP. D’altra banda, l’ECEPOV té un avantatge sobre l’EULP: així com l’EULP investiga les persones de 15 anys o més, l’ECEPOV comprèn la població de 2 anys i més. En altres paraules, ens dona informació sobre una franja d’edat crucial per a la reproducció de la llengua (2-15 anys) que l’EULP simplement omet.

Segons l’ECEPOV, el 29% de la població té el català com a llengua inicial en solitari i l’11% l’hi té juntament amb el castellà. Aquest 29% de l’ECEPOV és calcat del percentatge que dona la pregunta homòloga de l’EULP. En canvi, segons l’ECEPOV hi ha gairebé el doble de bilingües inicials que a l’EULP.

Més interessants que aquesta diferència són les semblances entre totes dues enquestes pel que fa a la situació del català entre les franges més joves de la població. Si el català estigués vivint un procés clàssic de substitució, el que esperaríem és que el percentatge de persones que tenen el català com a llengua inicial s’anés reduint entre la població més jove, com a conseqüència de la interrupció progressiva de la transmissió lingüística entre les generacions. Curiosament, al català li passa al revés: l’ús del català amb els fills segueix essent netament superior a l’ús del català amb els pares.

El sociolingüista Joaquim Torres, un dels pocs que ha analitzat les dades de l’ECEPOV, va fer sevir l’índex de vitalitat lingüística intergeneracional (IVLI) per saber què estava passant amb la llengua inicial i l’edat. Explicat ràpid: l’IVLI s’obté comparant la població gran (60 anys i més) i el grup més jove (de 2 a 19 anys); si l’IVLI és positiu, vol dir que la posició del català avança en disminuir l’edat; si és negatiu, vol dir que el català retrocedeix. Doncs bé, Torres va posar en relleu que, en el cas de la llengua inicial, l’IVLI és positiu: el percentatge de joves que tenen el català com a llengua inicial és netament superior al percentatge corresponent de la població més gran.

Com que a l’EULP li falta la població de 2-15 anys, no podem fer els mateixos càlculs que va fer Torres amb l’ECEPOV. Però amb les dades que sí que té l’EULP 2023, podem observar una circumstància que no casa amb la idea de la substitució: el percentatge de joves de 15-29 anys que tenen el català com a llengua inicial supera àmpliament el percentatge corresponent de la següent franja d’edat. Passa exactament el mateix amb la llengua d’identificació i la llengua habitual.

Intentant reduir a un titular la seva valoració de l’EULP, el conseller de Política Lingüística, Xavier Vila, va dir que “hi ha partit”. Ves que no l’estiguem guanyant.

Albert Branchadell és professor al Departament de Filologia Catalana de la UAB.