La ximpleria

Diu aquí al costat Ramon Folch que cal esforçar-se per educar bé perquè es voti en democràcia amb seny i demana que, mentre la gent no tingui aquest desitjat nivell, es prenguin mesures (no diu quines: vot censatari? De quina mena? I qui fixa el qui i el què? Glups!). En qualsevol cas, raó de fons no li falta. La massa (tranquils, jo també hi sóc) és, entre altres, cada cop més amnèsica, inconscient, dionisíaca i egocèntrica, fet que es reflecteix clarament en el vot. Tothom té més d'un exemple al cap.

Anem al fons, però. Aixequem el nivell, demana. No hauria de caldre: mai la humanitat no ha tingut tantes possibilitats d'accés a la cultura i al coneixement. Doncs? Doncs que l'ús que fa de les eines per accedir-hi fa plorar.

Les darreres xifres de l'Eurodata TV Worldwide indiquen que, malgrat tabletes, smartphones i altri, la gent —arreu del món— cada vegada consumeix més televisió. El 2010, a Anglaterra, quatre hores i dos minuts per persona / dia (17 minuts més que el 2009); a Alemanya, 3 hores i 43 minuts (11 més). Sí, el futbol és el rei, encara, però s'apunta que els grans culpables són els reality show i derivats, que s'han imposat en menys de 10 anys i que per primer cop han depassat el consum de la ficció.

Aquests programes, a més, ataquen allà on fa més mal: han aconseguit que els joves de 15 a 24 anys hagin incrementat l'estada davant la tele i podrien també ser al darrere dels de 4 a 14.

A Catalunya, la cosa ha pujat quatre minuts i ja som als 242: quatre hores amorrats (no ens enganyem) al mateix tipus de tele que la resta del món. Si li afegim la mitjana d'entre una i quatre hores més que ens connectem a internet més de la meitat dels que ho fem (Informe de la Comunicació a Catalunya) i reflexionem ara què ens ofereixen (TV-3, també), què mirem i per on surfegem, o plorem o fem Folch vicepresident en el lloc de la curricular Joana Ortega.