Català contra Hollywood

L'aprovació, el 30 de juny, de la Llei del cinema va desencadenar una de les polèmiques més amargues que s'han viscut a la conselleria de Cultura presidida fins ahir per Tresserras (ERC). El text és molt ampli i abasta molts aspectes de la indústria audiovisual, però el que va motivar la polèmica va ser l'article 18, que obliga que les pel.lícules doblades o subtitulades que s'estrenen a Catalunya tinguin la meitat de les còpies en català, a excepció dels films comunitaris, que hauran de complir aquesta exigència a partir de les 16 còpies. La partida contra Hollywood, d'on prové el 80% del cinema que es veu aquí, havia començat. Les grans majors, amb el suport d'uns espantats exhibidors, s'hi oposen frontalment i amenacen d'estrenar els films només en anglès. Al.leguen que no hi ha mercat per al cinema en català, que el sector ja està tocat amb la baixada d'espectadors i que, "per principis", no acceptaran la imposició del doblatge.

El final d'any coincideix amb el canvi de conseller que recollirà la patata calenta de com aplicar la llei a través del reglament que la desenvolupa, i que no s'ha pogut aprovar ni pactar amb el sector que ha anunciat que esperava el govern nou. Caldrà veure què farà aquest, ja que l'oposició es va manifestar d'acord amb el fons però reticent amb les imposicions. Se sap que s'han fet reunions per cercar el consens.

Mentrestant, els efectes de la nova llei no han tardat a fer-se sentir: molts estudis de doblatge han traslladat l'activitat a Madrid i el principal festival català, el de Sitges, ha vist reduir la presència americana a tres films.

Tampoc no se sap si CiU mantindrà la nova política iniciada per Tresserras d'augmentar el pressupost dedicat a donar suport al sector audiovisual, concentrant l'ajuda en menys títols però més comercials

. Ja s'han estrenat els primers títols, i Pa Negre, Herois i Bruc estan tenint molt èxit de públic. Mascarell es trobarà sobre la taula els nous projectes que opten al milió d'euros d'ajudes de la segona convocatòria.