Guitarra, calor i emoció

PACO DE LUCÍA

21è Festival de Guitarra. Liceu,

20 i 27 de juny

20 hores.

36-125 euros

En aquests moments, parlar de flamenc és parlar de Paco de Lucía. I al revés, per descomptat. Avui pràcticament són sinònims, però no sempre ha estat així. A Paco de Lucía li va costar imposar una forma oberta i contemporània d'entendre aquest art. Una forma amb què molts flamencòlegs (històricament sempre en possessió de l'única veritat) no combregaven, però el guitarrista d'Algeciras ho tenia molt clar i va acabar imposant-se la lògica: el flamenc no és un art estàtic i ancorat en un passat (sovint carregat de tenebres), sinó un art viu que en viure el seu dia a dia evoluciona sense por de trobar-se (o fins i tot barrejar-se) amb altres disciplines artístiques que caminen a la seva al voltant.

Això que avui sembla tan natural és el que Paco de Lucía ha defensat des del primer moment ajudat, això sí, per una tècnica impecable, sense parangó en el panorama actual, i per una capacitat innata per comunicar-se des d'un escenari sense necessitat de paraules. Poques vegades la dita que les guitarres poden parlar es compleix amb tanta exactitud: la guitarra de Paco de Lucía no només parla, s'expressa amb una calor i una emoció difícilment describible amb paraules.

Després de 50 anys de carrera professional, primer al costat dels més grans (Camarón de la Isla especialment) i després ja sent ell el gran que acull sota les seves ales nous talents, Paco de Lucía segueix defensant la mateixa idea musical amb la mateixa vehemència i amb la mateixa calor. A Barcelona ho ha demostrat en innombrables ocasions: és el músic que més vegades ha actuat en el Festival de Guitarra, on ara torna novament, i cada vegada la seva actuació ha estat plena de noves i agradables sorpreses musicals.