Les directores aposten pel risc

18a MOSTRA

INTERNACIONAL DE FILMS DE DONES DE BARCELONA

Filmoteca de Catalunya i Espai Francesca Bonnemaison

Fins al diumenge 20 de juny

Una heroïna de còmic dels anys cinquanta immobilitza un pop gegant i es prepara per clavar-li la punyalada mortal. La noia, atractiva i fibrosa, porta un biquini. Una imatge sexista o una metàfora de la lluita feminista? El cartell de la 18a Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona planteja un interrogant i deixa que sigui el públic qui el resolgui. Aquest també és l'objectiu dels 40 films que des d'avui i fins al diumenge 20 es projectaran a la Filmoteca de Catalunya i a l'Espai Francesca Bonnemaison.

La mostra, que des de 1993 promou el cinema dirigit per dones, s'aproxima a realitats molt diverses des de mirades arriscades i personals. És el cas de The moon inside you, la pel.lícula de Diana Fabiánová que avui inaugura el festival. Amb creativitat i humor, aquesta directora eslovaca parla dels prejudicis i les idees socialment preconcebudes que encara giren al voltant de la menstruació. Però, tot i que el festival està fet per dones, no només hi està dirigit. I tampoc aborda únicament temes considerats femenins. La secció documental indaga en la revolució mexicana (El general, de Natalia Amada) i en els tribunals veïnals de Rwanda (My neighbour, my killer, d'Anne Aghion). Recorre el sud-oest de la Xina per descobrir la cultura Musuo (The fall of Womenland, de He Xiaodan) i s'atura a les sales de ball de Harlem dels anys vuitanta per reflexionar sobre les polítiques d'identitat (Paris is burning, de Jennie Livingstone).

La majoria d'aquests documentals han tingut moltes dificultats per arribar al mercat cinematogràfic i encara no s'han estrenat en sales convencionals. Per això, la mostra no oblida el seu repte de "visibilitzar la cultura audiovisual femenina", explica la direcció del festival, compartida entre Mercè Coll, Mireia Gascón i Blanca Graner. Per aconseguir-ho, la mostra presenta obres sobre la lluita feminista com The Heretics, de Joan Braderman, Vindicación, de Susana Koska, o Ragazze-La vita trema, de Paola Sangiovanni. En tots els films, l'important és la mirada, sempre innovadora i arriscada, que busca donar un nou significat a les imatges i posar el focus a realitats explicades habitualment per homes. Per exemple, a Variety, Bette Gordon explora totes les arestes del desig sexual femení de la mà de Christine, una noia que comença a treballar a la taquilla d'una sala de cinema porno.